Com escriure bé els propòsits d’any nou*

Ets dels que et fas propòsits cada any? Els compleixes? Fer bons propòsits cada any és molt fàcil però definir-los correctament perquè siguin assumibles requereix una mica més d’esforç.

I aquest any? t’has fet algun propòsit? Perdre pes, aprendre anglès, deixar de fumar, anar més al gimnàs... Està molt bé fer propòsits però el primer pas per a aconseguir-los és formular-los correctament.

 Primer de tot has de tenir clar que és un propòsit que realment et ve de gust aconseguir, que et motiva i que t’hi implicaràs per a aconseguir-lo, ja que si no és un propòsit que realment t’interessa, quin esforç hi posaràs per a aconseguir-lo?

Un cop tens clar què vols aconseguir aquest 2014 i et motiva de veritat, t’has d’assegurar que compleix la regla SMART (o MARTE en castellà) una paraula anglesa que significa llest i que et marca els 5 punts:

  •           ESpecífics: has de ser el més específic  possible. No és el mateix “Aniré més al gimnàs” que “Aniré al gimnàs 3 cops al dia”.  O dir “Vull ser més feliç” que és un concepte massa abstracte. Què és més? Com ho series més? Respecte què, qui o quan series més feliç? És difícil poder mesurar el canvi i controlar l’evolució de l’objectiu si no s’especifica. Seria més correcte posar: “Vull ser més feliç quan estic sol a casa”, “Vull ser més feliç quan estic a la feina”,...
  •           Mesurable: per saber si estem aconseguint el que ens hem proposat és important poder-lo mesurar. El fet de mesurar l’objectiu i veure l’evolució des de l’inici també és un factor motivant que t’ajudarà a seguir endavant.
  •           Que es puguin Aconseguir: els objectius que formulis han de dependre sempre de tu. No pots posar que el teu “jefe” sigui més agradable ja que el fet que ell sigui més agradable no podrà dependre en cap cas, 100% de tu. Per molt que tu t’esforcis a ser correcte, la decisió final és del teu “jefe”. Incloure a altres persones o factors que no depenen de tu en els teus objectius pot ser una gran font de desmotivació i decepcions.
  •           Realista:  proposar-se un objectiu massa llunyà a la teva realitat pot portar al fracàs absolut. No es tracta de no poder tenir grans aspiracions però sempre és millor començar per a objectius petits i més propers i anar augmentant els objectius a mesura que els vas complint. Has de tenir en compte objectius que realment creguis que pots aconseguir perquè si no ho creus, no tindràs la motivació suficient per a aconseguir-ho, les excuses i els dubtes s’acabaran apoderant de les teves bones intencions. Per exemple, per a canviar un hàbit, no pots canviar d’un dia a l’altre, has de fer petits canvis mica en mica. Si fa un any que no vas al gimnàs i és el propòsit dels últims tres anys, en comptes de proposar-te anar-hi cada dia, és millor començar en anar-hi dos cops a la setmana i quan tinguis aquest hàbit establert, anar augmentant fins a anar-hi a diari.  
  •           Establerts en un Temps específic:  normalment sempre comencem a fer allò que ens urgeix més. Si no tenim un límit de temps, ens relaxem i l’objectiu es pot anar allargant eternament. Quan et posis una meta pensa quan la començaràs, quan de temps hi dedicaràs i quan l’hauries d’haver aconseguit (almenys aproximadament). Així no seràs dels de “El dilluns començo” etern.

A més a més, afegiria que formulis els objectius en positiu. No has de dir el que No vols, sinó el que Si vols. El cervell no detecta el NO i agafa la resta de la frase com a certa. Per exemple, “No vull estar gorda” per “Vull perdre 5kgs”.
 Com deia a l’apartat sobre ser realista, és millor tenir objectius petits i anar augmentant-los a mesura que els vas complint perquè és important fer metes de procés i no de resultat. Una meta de resultat és l’objecitu final i la meta de procés, els passos intermitjos per aconseguir l’objectiu final. Un exemple seria “tenir la llicenciatura de dret” com a meta de resultat, i una meta de procés seria “Aprovar 2 assignatures de dret aquest any”. És important tenir clar el teu objectiu com a punt final però has d’apuntar el procés necessari per a aconseguir-lo: què s’ha de fer, com s’ha de fer, quan s’ha de fer, quant de temps l’has de fer,...


Trobes que son masses coses a tenir en compte? No pateixis, tu comença escrivint el teu objectiu i pas a pas l’anem arreglant fins a tenir l’objectiu ben formulat. Aquí et poso un exemple complet:

El meu propòsit és “aprendre anglès”És específic? No.  “Vull aprovar l’examen First d’anglès”És mesurable? Si, és un examen. Podré mesurar si l’he aconseguit si aprovo l’examen.
El puc aconseguir? Si, el meu nivell d’anglès és suficient i el proper nivell a adquirir és l’examen First.És realista? Si, amb el meu nivell d’anglès crec que el puc aprovar.Té un temps específic? No. “Vull aprovar l’examen First d’anglès aquest Juny”Segueix sent realista? Si. Tinc 6 mesos per preparar-me.És positiu? Si, però ho seria més si fos “Aprovo l’examen First d’anglès aquest Juny”Ara, com seria l’objectiu de procés? “Buscar una acadèmia d’anglès per preparar-me pel First”, en aquest cas en podríem afegir alguna més “Estudiar cada setmana 2h d’anglès”.
Objectiu meta: “Aprovo l’examen First d’anglès aquest Juny”

No és tan difícil oi??

Molt bé, un cop tens l’objectiu ben redactat. El que falta és posar-se en acció! El més important! I sobretot, anar fent seguiment per rebre feedback del que vas fent, dels objectius que vas aconseguint i seguir amb la teva motivació ben alta.

En l’exemple d’anglès, els feedbacks poden ser els exàmens que et faci l’acadèmia o et pots anar plantejant tu mateix un cop al mes, a la setmana o cada dos mesos, com està evolucionant, si has anat complint les metes procés i si estàs cada cop més a prop de l’objectiu final.


Més endavant ja us ensenyaré tècniques i sistemes de seguiment.

*Imatge extreta de Google.cat

Comentaris

Entrades populars