Per què les dietes no funcionen?

Has fet dieta alguna vegada? Segurament si, perquè pràcticament tothom ha fet dieta almenys 1 vegada a la seva vida.

El que passa moltes vegades, és que un cop has fet dieta, al cap del temps acabes recuperant el pes que havies perdut i en alguns casos, encara n’acabes pesant més. Per què passa això? Doncs passa perquè el nostre cervell, en concret l’hipotàlem, segueix tenint una mentalitat prehistòrica que procura acumular tan greix com pugui per si hi ha períodes sense aliments.



A continuació us exposo com actua el nostre cervell davant les dietes (o mancança d’aliments):

  •        Setpoint: el pes corporal de la persona sembla que està regulat fisiològicament per un nivell basal relativament estable. És com un termòstat que respon a les senyals del cos ajustant la gana, l’activitat i el metabolisme per mantenir el pes estable quan factors externs canvien. Un exemple seria el termòstat de casa, si obres una finestra per baixar la temperatura de casa, donarà més potència a la calefacció per tornar a posar la temperatura al mateix nivell. El cervell treballarà per tornar al que ell considera normal si perds una gran quantitat de pes. Aquest punt es pot desplaçar: si mantenim un pes fix durant un temps (mesos), es desplaça cap a aquest pes. Per això costa tant perdre els primers kgs quan hi ha un lleuger sobrepès.
  •      Taxa metabòlica: fa referència a l’energia mínima que necessitem per a mantenir-nos viu. Està determinada genèticament però es pot modificar la velocitat de la nostra taxa. L’ús continuat de dietes restrictives (augment i disminució de pes, trencar dietes,...) alenteix de manera contínua el metabolisme. En canvi, la pràctica regular de l’activitat física accelera el metabolisme.
  •      Efecte terra de les dietes:  Quan reduïm la ingesta per sota del nostre metabolisme basal (despesa energètica pel funcionament bàsic del cos) s’activen uns mecanismes de supervivència per alentir el metabolisme i reduir la despesa (reflexes més lents, cor més lent,...) i el que ingereix ho gasta encara menys. Arriba un moment que ja no perds pes. Al principi, com que el metabolisme està més lent, quan mengem es guarda més aliment i s’engreixa més (efecte yo-yo), es recupera el pes perdut i una mica més.
  •         Efecte sostre: al principi t’engreixes molt ràpidament però llavors aquest augment de pes és més lent (igual que l’efecte terra).
  •      Fluctuacions de pes al llarg de la vida (Efecte yo-yo): fan referència a perdre 3-4kg i guanyar-los, tornar-los a perdre,... Aquestes fluctuacions son més perjudicials que un lleuger sobrepès mantingut en el temps ja que produeixen efectes negatius per a la salut, produint també un major risc de mortalitat i de patir càncers. És important conèixer la història de les dietes de la persona. Realitzar dietes als 14 anys afavoreix l’augment de pes als 18 (pastilles, saltar-se àpats,..). Com més control de pes, més s’engreixen 3-4 anys després. Sense control de pes no hi ha un augment de pes tan important. Aquests cicles de pèrdua i guany de pes s’anomena efecte yo-yo.
  
A més a més, s’hi ha d’afegir els principis del reforç que expliquen els patrons que es repeteixen sovint:

  •         Aliments rics en sucre són altament desitjables: són reforços immediats que produeixen efectes negatius a llarg termini (increment de pes).
  •        Activitat física, encara que produeixi plaer, a curt termini són efectes negatius (temps, esforç,..): els beneficis es troben a llarg termini.
  •           Dietes: a curt termini tenen més efectes negatius que positius (aliments poc desitjables, deixar de menjar aliments agradables, esforços,...).

Com comenta Sandra Aamodt en el vídeo publicat a TED, 
"Si les dietes funcionessin ja estaríem prims. Llavors, per què seguim fent el mateix  i esperem que els resultats siguin diferents?"

El que ens proposa Sandra és el mindfulness: ser conscients de les senyals del cos i actuar en funció d’aquestes: menjar quan tens gana, parar quan ja no en tens, que no interfereixin altres distraccions mentre menges,... Us n’explicaré més detalls en un altre article. 

Podeu veure el vídeo en anglès de la Sandra Aamodt al canal de YouTube de Becoming

* Imatge extreta de Google

Comentaris

Entrades populars