D’on prové el comportament addictiu amb el menjar?*

Els recent nascuts ploren. No saben perquè ploren però saben que alguna cosa els molesta i estan incòmodes. Llavors, quan la mare li dóna el pit, allò que era molest desapareix i el dolor es converteix en plaer. Aprèn que el menjar el fa sentir millor. 

Segons Deepak Chopra, aquí és on aprenen que el menjar ens redueix el dolor. El problema recau quan el dolor o molèstia que sentim no és de gana, sinó que és dels problemes laborals, de la soledat o dels conflictes amorosos... Què passa amb els problemes emocionals que intentem resoldre menjant? Doncs que a curt termini, possiblement aquesta incomoditat també es redueix momentàniament, però aquest pal•liatiu és una regressió a un estat de dependència infantil on s’intenta recuperar la sensació que experimentaves de bebè al plorar i de sobte, et senties millor de manera instantània. 

El problema és que d’adult no pots tractar de resoldre els problemes com ho feies quan eres petit. Si tens problemes a la feina és millor parlar amb el superior, si no estàs satisfet amb una relació expressa el que sents i si realment tens gana, menja. Però si no tens gana, no mengis! Per molt que mengis no resoldràs els problemes laborals o personals. 

Podem dividir dos tipus de persones en funció de com es comporten davant del menjar: les que mengen quan tenen gana, anomenades intuïtives, i les que han de controlar les seves ganes de menjar a través de la força de la voluntat perquè els produeix un gran plaer, anomenades controladores

Les persones intuïtives són menys probable que tinguin sobrepès i solen passar-se menys temps pensant en menjar. En canvi, les controladores solen ser persones el qual el menjar es converteix en una font de felicitat, en alguns casos convertint-se en la única font, i son més vulnerables a menjar en excés i per tant, al sobrepès. 

Com qualsevol comportament addictiu, per superar l’addicció al menjar has de trobar plaers positius reals. No només és qüestió de menjar menys sinó de fer alguna cosa agradable que substitueixi el menjar per no recaure en aquest per saciar la insatisfacció o la tristesa. 

Al principi no és fàcil i exigirà certa concentració. Si aprens a escoltar el teu cos i a entendre els missatges, podràs aconseguir menjar només quan tinguis gana. Aquesta escolta del cos s’anomena mindfulness i aplicat al que mengem, parlem de l’alimentació conscient que en parlaré en un proper article. 

Mentrestant, algunes recomanacions per quan aneu a menjar, amb gana o sense, són les següents: 
  • Un problema comú és distingir si tens gana genuïna o és gana emocional. La gana de veritat proporciona senyals a través de l’interior del teu cos. Hauràs d’aprendre a convertir els actes de menjar automàtics, reflexes, en altres de conscients, reflexius. Una tècnica molt senzilla és posar la mà a sobre del teu estómac i analitzar quanta gana tens. Enumera del 0-10 la gana que tens i menja llavors en conseqüència. 
  • De tan en quan, torna a posar la mà a l’estómac i comprova el nivell de satisfacció. Has d’arribar a un nivell còmode de sacietat. Si menges massa acabaràs tan tip que et farà mal la panxa. El més recomanable és menjar ¾ de la capacitat del teu estómac. 
  • Pensa que l’estómac envia les senyals que està ple i tip al cervell a mesura que es va omplint. Si menges molt ràpid, s’omple més ràpid i quan el cervell t’avisa que ja estàs tip, hauràs menjat més del que necessitaves i tindràs la panxa massa plena. Quan estàs tan tip, en comptes de tenir més energia, acabes amb menys. 
  • Uneix els sis sabors en cada àpat: dolç, amarg, salat, agre, picant i astringent (peres, carbassa, llenties,...). D’aquesta manera, evitaràs que s’activi el desig de menjar certs aliments. Recorda també, que alguns aliments específics, com la carn vermella, augmenta el desig de dolç. I sobretot, que menjar sucre produeix més desig de menjar sucre. Compte! 
  • Els sabors exerceixen una influència directa amb les emocions. Ho pots comprovar amb el llenguatge que utilitzem sobre aquests: dolços records, amarga pena, vida agre,... Aquests sabors també ens poden afectar físicament. 

Recorda que no necessites que ningú et digui el que has de pesar o la quantitat del que has de menjar. Si escoltes el teu cos, sabràs el que necessites en cada moment. Twitteja això!

* Imatge extreta de Google.cat

Comentaris

Desafinada ha dit…
M'agrada molt com expliques les coses!
Marta Becoming ha dit…
Gràcies! La meva intenció és fer-ho entenedor i proper! :)

Entrades populars