La importància de la teva actitud

Viktor Frankl, considerat el creador d’una de les orientacions psicoterapètiques, anomenada logoteràpia i anàlisis existencial, era un psiquiatra que va sobreviure a l’holocaust alemany. Al ser alliberat va escriure un dels seus llibres més famosos “L’home en busca de sentit” on exposa que, fins i tot a les condicions més extremes de deshumanització i patiment, l’home pot trobar una raó per viure. 

Frankl, considerava que els éssers humans vivim en imatges que ens construïm de nosaltres mateixos, dels nostres congèneres i del món. Si aquestes imatges s’omplen d’esperança negativa, desvaloritzacions i deformacions, ens trobarem malament. No ens agradem ni agradem als altres, tenint por al món i percebent la vida com una càrrega constant. Si contràriament, les imatges fossin optimistes i positives davant l’existència, ens alegraríem més sovint i ens resultaria més fàcil superar les preocupacions quotidianes. 

Creia fermament que l’ésser humà no estava lliure de condicions, però que era capaç d’adoptar una actitud davant d’aquestes, fins i tot per sobre de la predisposició genètica o impremtes condicionades pel medi. A l’ésser humà li toca decidir si sucumbeix o no a aquestes condicions. 

Posaré un exemple. Suposem que una persona ha caigut a l’aigua quan s’ha trencat la capa de gel i ha d’intentar sortir o aguantar a la superfície fins que la vagin a rescatar. Quins pensaments la poden ajudar més? 
  1. M’enfonsaré i moriré congelada de fred. 
  2. Per què m’han de passar a mi aquestes coses? 
  3. Vaja! Quina història més fantàstica tindré per explicar quan surti d’aquí! 
  4. Sempre he nedat bé, avui és el dia per demostrar que sóc una gran nedadora. 

La resignació, la por i la ràbia impotent no serveixen de res quan es tracta de sobreviure. La persona necessita aplicar la seva energia en l’esforç físic i no l’ha de malgastar amb brots psicològics de pànic. Es tracta de subministrar una gran dosis de confiança i una petita dosis d’humor com es pot veure en els punts 3 i 4. 

Aquest canvi d’actitud es pot aplicar a la vida quotidiana, des dels moments més simples a problemes més significatius. L’actitud davant de cada situació depèn de tu. 

Una de les tècniques que s’utilitzen en la logoteràpia per canviar la perspectiva d’un problema que ens limita és la capacitat d’autodistanciament que permet afrontar una mala situació amb una petita broma sobre aquesta. 

Un exemple, serien els temors que mantenen el seu poder mentre es lluita desesperadament contra aquests o es fuig horroritzat de les oportunitats relacionades. En canvi, si es fa un acostament al temor en to de burla i s’accepten heroicament els mitjans de l’amenaça, com l’angoixa, l’amenaça perd el seu efecte i la por, el seu poder. 

S’entendrà millor amb el cas d’una senyora molt corpulenta que li feia por anar amb tren perquè tenia por d’obrir accidentalment les portes del vagó i caure a fora. La resposta del terapeuta va proporcionar-li un argument per afrontar la situació en to de burla: “I què té vostè en contra de prendre aire fresc? Què millor per fer una mica d’exercici que saltar del vagó? Si vas ràpid encara podràs tornar a pujar i amb una mica de sort també podrien caure aquests quilets e més!”. Des de llavors, cada vegada que aquesta senyora pujava al tren, es posava a riure recordant la resposta del terapeuta, fent desaparèixer l’ansietat per si sola. 

Com Viktor E.Frankl deia, “avui és el primer dia de la resta de la teva vida, només de tu depèn el que facis amb aquesta “resta”, és a dir, si l’omples o no de tasques amb sentit i significat i en fas un període més bonic i agradable de la teva vida”. Twitteja aquesta frase

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars