Com el llenguatge afecta a la nostra manera de pensar

Cada persona utilitza el llenguatge per descriure el món i cada llengua determina la manera en com el món es percep, es categoritza i s’ordena.

Al món hi ha aproximadament unes 7000 llengües a través de les quals la gent es comunica però cada llengua té singularitats pròpies. Utilitzant l’exemple que explica Gustavo Ariel, imagina’t que t’explico que em vaig trobar al meu tiet Ernest a la 24a Fira internacional del Llibre. En mian, llengua de Papua Nova Guinea, el verb utilitzat mostraria si l’esdeveniment acaba d’ocórrer, va passar ahir o fa molt de temps. En canvi, en indonesi, el verb no indicaria si l’esdeveniment ja ha passat o encara ha de passar. En rus, el verb revelaria el meu gènere, en mandarí especificaria si el meu tiet Ernest és de part de pare o de mare, si el vincle és sanguini o civil i si és major o menor que el meu pare/mare ja que hi ha paraules diferents per a cada un dels tipus de tiets. I si parlés en piraha, una llengua de l’Amazones, no podria especificar 24 perquè no tenen paraules per nombrar números, només paraules com poc o molts.

Les diferències entre llengües són múltiples i variades. Alguns dels experiments recollits en aquest article, demostren que les llengües que posseeixen articles determinats per especificar el gènere dels objectes fa que el parlant doni més importància al sexe de les persones. A més a més, també fa que els nens s’adonin abans de si son nens o nenes. En llengües com l’hebreu on tenen fins i tot dues paraules per dir “tu” en funció del gènere de l’interlocutor, els nens descobreixen el seu propi gènere un any abans que els que creixen en entorns on la llengua no té diferenciacions de gènere, com el finès.

Els nens comencen a detectar els sons i les entonacions des de la panxa de la mare sent capaços d’identificar la veu de la seva mare. Això fa que quan neixin, el seu plor ja tingui un accent propi de la llengua materna del seu entorn. Els francesos ploren amb accent gutural i els alemanys amb accent dur i aspre.

El llenguatge també actua culturalment emmarcant les teves percepcions en una ideologia específica, com és l’anomenat canvi de marc, l’habilitat de posar-se al lloc de l’altre pel simple fet de parlar el seu idioma. El sarcasme també varia en funció de la llengua.

Pel que fa al temps passat, present i futur també varia en funció de la llengua (“Vaig a fer el dinar” o “estic fent el dinar”). Els parlants de llengües atemporals solen prendre millors decisions que els altres. Es creu que el fet de veure menys la vida com una línia del temps i més com un tot, fa que siguin més conscients de com les seves decisions afectaran la seva vida en general.

Fins i tot, el fet de pensar en una llengua estrangera quan hem de prendre una decisió, ens pot ajudar a prendre una millor decisió ja que aquesta segona llengua ens distancia del pensament automàtic i inconscient marcat per les emocions de la llengua materna i ens fa pensar conscientment i requereix més atenció.

Vist tot això, et pots fer una idea de la importància que té el teu llenguatge a la hora de pensar, comunicar-te i actuar. En funció de les paraules que utilitzis crearàs una manera de pensar i actuar creant una realitat positiva que t’ajudarà a ser més feliç a la teva vida o una de negativa que et farà més infeliç. En parlaré més profundament en un proper article.

*Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars