Qualsevol cavall serveix per a ser terapeuta?

Una de les preguntes més comuns a l’hora d’escollir un cavall per a teràpia és si qualsevol cavall serveix per a ser terapeuta. La resposta és si i no. El simple contacte amb un cavall: acariciar-lo, raspallar-lo o abraçar-lo ja et produirà beneficis immediats però això no el converteix instantàniament en un terapeuta, sinó en un company que t’acompanya en un moment concret. 

Per a que un cavall sigui un terapeuta requereix entrenament i certes característiques físics i de caràcter. El cavall ideal de teràpia és el següent: 
  • Caràcter a prova de bombes. És el cavall que té paciència, no s’espanta, es deixa fer de tot, no es posa nerviós,... 
  • Altura mitja. És més accessible pels instructors i espanta menys als usuaris que no veuen tanta distància fins al terra. 
  • Edat intermèdia. Ni massa jove ni massa vell. Un cavall jove pot ser un bon terapeuta però en molts casos encara estarà massa “verd”: s’espanta, és nerviós,... Un cavall massa gran segurament serà més tranquil però pot tenir manies difícils de solucionar o tenir problemes crònics a les extremitats que l’impossibilitin tenir un bon moviment. 
  • Ha d’estar sa. S’han d’avaluar les extremitats que estiguin lliures de lesions que puguin afectar el moviment o el seu rendiment a les sessions. Tampoc ha de demostrar dolor al tacte a l’esquena, sobretot en cavalls de certa edat. 
  • Entrenat. Que es comporti bé amb les tasques de terra, que treballi bé en grup i sol, que s’estigui quiet, que segueixi les ordres amb la veu, que accepti els diferents materials usats en les teràpies,... 
  • Bones transicions i bons moviments. Com vaig comentar anteriorment, un dels motius pels quals el cavall és un dels millors terapeutes animals és pel seu moviment. Per això, és important que el cavall tingui uns moviments bons i adequats. 
  • Bona conformació. Que estigui equilibrat, amb un coll proporcional al cos, una bona musculatura, una bona posició de les extremitats,... 
Com a bon ideal però, dista bastant de la realitat i és difícil de trobar un cavall que compleixi totes les característiques. 

En funció del tipus de teràpia s’ha de ser més estricte en uns aspectes que en d’altres. Per exemple, per a l’hipoteràpia és molt important que tingui un bon moviment i unes transicions suaus (canvis de pas a trot, de trot a galop, de galop a pas,..). 

Tot i així, cada cavall pot oferir unes característiques pròpies que poden beneficiar a un usuari concret de la teràpia. Per exemple, un cavall amb la caixa toràcica estreta pot ser adequat per a usuaris amb paràlisis cerebral que pateixen d’extrema tensió a les extremitats i en canvi, un cavall amb la caixa toràcica més ample pot ser ideal per a usuaris insegurs que trobaran més seguretat i estabilitat en aquests tipus de cavalls o que pateixin problemes d’equilibri. Un cavall amb el cos llarg pot ser adequat per a utilitzar-l’ho en sessions on l’usuari necessita que el terapeuta munti amb ell per a subjectar-lo. O cavalls que no són adequats per a la hipoteràpia degut a problemes amb el seu moviment, poden ser terapeutes perfectes per a coaching amb cavalls. 

Pel que fa a les races, depèn molt de la zona on es fa la teràpia ja que normalment s'utilitzen els cavalls que hi ha per la zona o en funció de les preferències del terapeuta. Alguns usuaris poden necessitar un tipus de cavall específic amb uns moviments més ràpids o més lents i si tots els cavalls són de la mateixa raça serà més difícil trobar característiques diferenciades per a les sessions. Com més variats siguin els cavalls, més alternatives hi ha per escollir el que es necessiti en cada moment. 

Del que es tracta és d’utilitzar cada cavall en funció de les seves característiques i les necessitats de l’usuari. 

S’ha de tenir en compte que la teràpia pot ser molt estressant per al cavall ja que alguns usuaris no controlen les seves extremitats i poden donar-li cops, fer gestos exagerats, sons estranys o moviments constants. Per aquest motiu, és molt important establir temps de descans per a cada cavall. Un cavall cansant o malalt no serà mai un bon terapeuta. I sobretot, s'ha de tenir en compte que el cavall gaudeixi fent de terapeuta. De la mateixa manera que a cada persona li agrada fer tasques i feines diferents, també hi ha cavalls que els hi agrada més córrer o que els hi agraden més els nens. 

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars