Matemàtiques a la parella

Quan vaig llegir la introducció del llibre "Juntos pero no atados" de J.Soler i M.M.Conangla em va cridar molt l'atenció la metàfora que van fer sobre les matemàtiques i la parella. 

Expliquen que el fet que hi hagi coses que no van bé en una relació, no té a veure en la parella sinó en les persones que la formen. S'entén que una parella està composada per dos éssers en més o menys mesura: equilibrats, sans, intel·ligents emocionalment, creatius, conscients i madurs. 

Per aquest motiu, el resultat de tot dependrà de cada una de les parts i, sobretot, del tipus de relació que estableixin entre ells. Com en les matemàtiques, la relació entre els factors determina el producte. 

A continuació, expliquen dues premisses:
- Premissa 1: Cada un de nosaltres aportem a la parella el que som. No podem aportar el que no tenim. DEDUCCIÓ: si cada un millora el valor individual del que aporta, millorarà el resultat final conjunt
- Premissa 2: No sempre dues bones aportacions individuals donen un bon resultat final a l'equació parella. AFIRMACIÓ: El resultat final dependrà especialment de la tipologia de la relació de parella que s'estableixi. 
Per posar un exemple sobre les matemàtiques de la parella, podem dir que 10 i 10 poden donar resultats molt diferents segons com es relacionin entre ells: 
10+10 =20 
10-10=0 
10÷10=1 
10x10=100 
Així doncs, una parella pot sumar esforços per millorar però també pot restar. Si dues persones (magnífiques individualment), degut al tipus de relació que han establert, disminueixen el seu potencial individual o acaben anul.lades ambdues, restaran. 

La millor opció és que la parella creï sinergies, és a dir, l'energia d'equip multiplicada per si mateixa. En aquest cas, la parella faria equip per créixer junts, és a dir, multiplicaria. 

Per fer-ho més entenedor, aquí teniu alguns exemples: 
  • Una persona que aporta 10 pot quedar-se amb 0 si la seva parella no aporta res a la seva relació (egoistes, còmodes, rutinaris, dels que creuen que un cop han trobat a la parella tot funcionarà sense fer res...) 
  • Dues persones amb aptituds que encara no han aflorat (per exemple 5) si s'ajuden a créixer, estudien, comparteixen, es recolzen,... poden funcionar de manera sinèrgica multiplicant el seu potencial. 

El repte de la parella resideix en dos factors que interaccionen: un és l'aportació individual de cada membre de la parella en cada una de les àrees compartides i en les personals; i l'altre, depèn del tipus de relació que decideixin crear: sinèrgica i creativa o dependent i passiva. 

Només s'aconseguirà una parella feliç i harmònica si ambdós treballem per ser persones felices i harmòniques, amb parella o sense. 

Com a conclusió, podem dir que allò que aportem (el que som i el nostre potencial de millora) i el tipus de relació que establim (treball amorós), és el que dependrà el resultat de la nostra relació de parella.


Podeu llegir més sobre el tema al llibre: Juntos pero no atados de Jaume Soler i M.Mercè Conangla
* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars