Per què apareix la ira?

Tots veiem els mateixos fets i circumstàncies de manera diferent. La nostra manera de percebre i interpretar el món està influïda per les creences adquirides, les experiències passades i sobretot, pel nostre sentit d’identitat. Per això, la resposta de la ira està condicionada per aquesta manera de percebre les coses. 

Així doncs, quan sembla que les accions d’una altra persona o una situació són les responsables de fer-nos enfadar, realment el que passa és que el nostre cervell reacciona amb aquesta resposta (ira) davant d’aquesta persona o situació. 

És una resposta apresa, la ira significa que estem funcionant amb el pilot automàtic posat i deixant que el nostre subconscient actuï en funció de les reaccions que tenim configurades i apreses al llarg dels anys que s’han acabat convertint en un hàbit. Així doncs, podem fer una elecció conscient de les nostres respostes o continuar deixant el pilot automàtic. 

Davant de la ira hem de ser conscients que: 
- La ira és molt poc sana.
- Som els responsable de seguir responent amb ira.
- Hem de qüestionar i canviar la nostra manera de pensar i de veure les coses per poder resoldre la ira.
La ira no és bona o dolenta però si molt perjudicial per a la salut. Més aviat és una manera apresa d’actuar basada en falses creences. Intentar-la reprimir, creient que és dolent expressar-la fa que la nostra salut i/o alguna altra persona acaba rebent l’explosió volcànica de la ira reprimida. 

Normalment, la ira sol aparèixer al irritar-nos amb alguna persona o situació. Si anem pensant amb aquesta irritació varies vegades, tornant a visualitzar la situació al nostre cap, és com regar una planta, que va creixent fins a convertir-se en frustració. Si aquesta frustració va augmentant (es segueix regant) acaba produint ira i ràbia. 

Com que la ira és una emoció apresa, es pot desaprendre. No cal reprimir-la ni contenir-la ni expressar-la. S’ha de transformar. Com? Trobant la causa que la produeix, trobant aquest dolor emocional i un cop trobat, pots decidir deixar de crear-lo o seguir-ho fent. 

Hi ha unes quantes idees que acostumem a aprendre durant la infància i a utilitzar per justificar la nostra ira. Podeu provar de puntuar-les del 0 (no ho crec) al 10 (sempre ho he pensat) per ser-ne més conscients. Moltes d’aquestes idees les tenim dins del nostre subconscient i s'ha de reflexionar una estona per ser conscient que en el fons les pensem i/o utilitzem: 
- No soc jo, sinó ells: nosaltres creem els nostres pensaments i sentiments que sentim. Pensar el contrari fa que projectem la idea que els altres són els responsables del que pensem i sentim traient la part pròpia de responsabilitat.
- Em veig obligat a enfadar-me: no és necessari enfadar-se quan algú ens fa alguna mala passada sempre que puguem controlar i escollir els nostres pensaments, sentiments i els puguem comprendre i manejar. El fet de ser-ne conscient també ens fa més conscients del canvi i de la possibilitat d’aquest.
- Enfadar-se és normal: després de reforçar durant tant de temps la conducta d’enfadar-se, es considera normal i comú enfadar-se. Però no és gens sana ni saludable, a més a més, qualsevol moment de ira significa perdre la raó temporalment.
- Enfadar-me m’omple d’energia: només és una explosió emocional que produeix un “subidón” temporal d’energia que augmenta l’atenció i la vigilància, però acaba produint esgotament emocional i mental. És una descàrrega d’adrenalina que pot crear “addicció”.
- Enfadar-se és una reacció natural: aquesta frase reforça la idea que no hi ha res dolent en enfadar-se i impedeix que intentem treballar el nostre interior per abandonar aquest hàbit tant arrelat.
- Necessito utilitzar la ira per a motivar als altres: alguns gestors utilitzen la ira per a manifestar el descontentament als empleats que a la llarga els acaba produint ressentiment. Aquests atacs d’ira solen acabar manifestant una falta d’autocontrol i amor propi.
- Per sobreviure has de ser despietat: ser així fa que un mateix sigui el més afectat. 
La ira sorgeix quan no s’és interiorment prou flexible per acceptar situacions que no surten com un esperava. La realitat no sempre és com un espera, més aviat al contrari i no es pot controlar a les persones ni als esdeveniments externs. 

Normalment, la irritació està centrada en: 
- Una guerra amb el passat: s’intenta canviar el passat.
- Una guerra amb una altra persona: t’ha fet alguna cosa que jutges com a incorrecte i la teva ràbia és un intent de fer que canviï o per venjar-te.
- Una guerra amb un mateix: per no aconseguir que els altres facin el que tu vols o per no aconseguir el que tu volies. 
Deixar de sentir ira significa que necessitem desintoxicar el nostre sistema emocional i físic i perdre l’hàbit de tota una vida. Així doncs, quan t’enfadis has de ser conscient del que passa al teu interior

Per trencar l’hàbit procura preguntar-te: 
“Què estic intentant fer? Estic intentant controlar el que no es pot controlar (els altres i al passat)?”
“Qui és el que està patint més? Jo?” 
Si segueixes enfadat pregunta’t: 
“Quanta estona durarà la meva ira?” 
I veuràs que desapareix l’enuig.
  Butlletí
* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars