La autocompassió, ser compassiu amb un mateix

Un dels objectius de la psicologia positiva es alleujar el patiment, ajudar als clients a escapar del forat negre de l’auto odi, la ansietat o la depressió a la que es puguin trobar. Per aconseguir-ho, és important aprendre i ampliar el nostre repertori de conductes (tan les que manifestem com les que pensem i sentim), sobretot davant de situacions difícils o circumstàncies estressants.

A través del mindfulness, que implica regular intencionadament l’atenció cap al que està passant aquí i ara, es treballa l’autocompassió.

La compassió implica sensibilitat per l’experiència de patiment de l’altre, juntament amb un profund desig d’alleugerir el seu dolor. L’autocompassió doncs, és la compassió dirigida cap a dins nostre.

Ser compassiu amb un mateix influirà en la manera com valorem els errors, fracassos i deficiències personals i sobre com afrontarem les situacions doloroses de la nostra vida que estan fora de control.
Posem un gran èmfasi en ser amables amb els nostres amics, familiars i coneguts però no som igual d’amables quan es tracta de nosaltres. Quan cometem un error o fracassem, és més probable que ens castiguem a nosaltres mateixos en comptes de donar-nos ànims i suport.

És important ser un suport i ser comprensiu amb un mateix en lloc de ser massa dur i crític. En una situació difícil, el que necessites és sentir-te recolzat. Hem de relacionar-nos amb els errors amb tolerància, comprensió i acceptar que no som perfectes i en ocasions necessitem consol.

Aquesta autocompassió es pot expressar amb diàlegs interns que siguin benèvols i ens animin en comptes de ser despectius. Fes una pausa per consolar-te emocionalment o acariciar-te afectuosament amb una carícia al braç, auto abraçar-se o posar la mà al cor i sentir l’escalfor, t’ajudarà a calmar-te i consolar-te. El tacte genera l’alliberació d’oxitocina, proporcionant seguretat, calma i redueix l’estrès. És un gest que et generarà sentiments d’amor, afecte i tendresa.

També hem de tenir en compte que tothom fracassa i comet errors. Que avui en dia, sobretot amb les xarxes socials, no es mostrin aquests fracassos, no significa que no existeixin. No hem d’assumir que les altres persones no ho passen malament i que la nostra situació és molt pitjor. Els desafiaments de la vida i els fracassos personals formen part de la nostra vida, és una part de la nostra existència. Encara que el resultat final no fos el que esperaves, no significa que no hagis lluitat per aconseguir el resultat que volies, valora aquest esforç.

El càstig personal només et servirà per tenir pensaments negatius i despectius que minaran la teva autoestima o realitzar conductes disfuncionals com l’aïllament social, l’abús de substàncies o el trastorn per afartament (menjar de manera excessiva per satisfer el dolor emocional).

Així doncs, l’autocompassió t’ajudarà a augmentar el benestar ja que desactivarà el sistema d’amenaça, és a dir, l’autocrítica, l’afecte insegur o l’actitud defensiva i activarà el sistema d’auto calma com un afecte més segur, la seguretat i el sistema d’oxitocina i els opiacis que et relaxaran i et faran sentir millor. Quan s’augmenta la sensació de seguretat i la reducció de la sensació d’amenaça i aïllament, l’autocompasió promou un major equilibri emocional.
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars