Com rebre i acceptar crítiques

Avui en dia, tenim pràcticament tota la informació que vulguem al nostre abast i tenim accés a l’educació des de ben petits. Tot i així, ningú ens han ensenyat els aspectes bàsics per tenir i mantenir la nostra autoestima alta, afrontar la frustració o relacionar-nos adequadament amb el nostre entorn.

Per exemple, ningú ens ha ensenyat a afrontar les crítiques. Quan algú ens critica sovint ho avaluem com una catàstrofe o tallem al que ens està criticant i l’ataquem. Però també podem aprofitar la informació que ens proporciona per aprendre i millorar o replicar la crítica si és inapropiada o injusta.

Rebre crítiques és una habilitat social que consisteix en acceptar o rebutjar, si és necessari, una crítica de manera productiva i que no afecti a la nostra autoestima personal ni del qui la fa.

Quan algú ens fa una crítica, ens aporta informació sobre com els altres valoren el nostre comportament i dels canvis que volen introduir, és un feedback del nostre comportament i ens permet introduir canvis per adaptar-nos millor socialment.

Acceptar una crítica no significa un menyspreu personal, al contrari, denota una alta confiança i seguretat en un mateix. El dret a fallar i a cometre errors és un dret bàsic de l’ésser humà.

Això no significa acceptar totes les crítiques. En alguns casos podrà ser raonable acceptar-la, si és apropiada en contingut i proporciona informació útil. En d’altres, serà adequat rebutjar-la, sobretot si no estàs d’acord amb el contingut ni amb la manera i menys quan la persona no té ni autoritat ni credibilitat per fer-la.

En funció de la situació i del tipus de crítica es poden plantejar diferents esquemes de comportament. No existeix un esquema estàndard d’afrontament. Tot i així, aquestes són algunes de les regles generals per rebre crítiques:
  • Escolta – per poder avaluar adequadament la crítica que ens fan, és necessari escoltar amb atenció sense jutjar per poder avaluar si és adequada la crítica, si té alguna doble intenció o el cost emocional que suposa per a la persona que ens la fa (fer una crítica a davant de la persona implicada tampoc és fàcil).
  • Resumeix la crítica que t’han fet – si no ho has entès o et produeix cert impacte emocional, fes un resum del que has escoltat que et permetrà clarificar-la i guanyar temps: “si no l’he entès malament, està molest perquè jo...”.
  • Pregunta’t si és o no important – avalua si és útil la crítica que t’han fet i si és important per a tu.
  • Qui et fa la crítica i per què? – està qualificat per jutjar-me? Afecta als meus principis o a la meva vida privada? Em coneix prou? Sap de què està parlant? En quina situació emocional es troba? Avaluar aquests aspectes t’ajudarà a valorar millor la decisió i prendre decisions més adequades.
  • Sol.licita aclariments – en ocasions, la persona que critica no s’expressa amb claredat o ho fa amb una insinuació. És important no anticipar-se interpretant el missatge fins que l’aclareixi.
  • Pren nota – pren nota de la crítica però no tens cap necessitat de canviar de conducta. Ets tu qui decidirà si has d’introduir algun canvi a la teva vida.
  • Pren nota sobretot si la crítica és reiterada i t’ho diuen diferents persones – si varies persones coincideixen, pot ser que sigui una informació valuosa. Aquesta crítica ja pot ser més que una opinió subjectiva.
  • Si acceptes la crítica, fes-ho assertivament - acceptar assertivament implica reconèixer els fets i estar d’acord, demanar disculpes i acceptar la responsabilitat i manifestar un compromís per rectificar.
  • Fes-te càrrec del cost que té per la persona que fa la crítica – quan la crítica és a una persona significativa, encara és més difícil. Per això, procura sé empàtic quan la crítica sigui adequada: “m’imagino com s’ha de sentir...” o expressa reconeixement: “li agraeixo que m’ho digui...”. Si la crítica és inadequada, també et pots mostrar empàtic i expressar reconeixement: “li agraeixo que, tot i que...” o “si jo estigués al seu lloc, possiblement també...”.
  • Si no estàs d’acord, emfatitza la teva perspectiva sense invalidar l’altre – encara que no estiguis d’acord, no cal que menyspreïs ni invalidis a la persona que la diu. Sigues assertiu i accepta que la gent pugui tenir altres punts de vista apart del teu.

Tal com explica aquesta metàfora índia que et poso a continuació, podem aprendre a ser indiferents a les crítiques gratuïtes i inadequades.
“Diuen que fa temps, un home patia en silenci, ja que es sentia molt condicionat pel que li deien els del seu entorn: tant les crítiques com els afalacs. Amb la intenció d’afrontar aquesta situació, va visitar un savi molt vell.
El savi el va escoltar, va meditar un moment i va dir:
- Sense realitzar cap pregunta, faràs exactament el que et digui. Ara mateix aniràs al cementiri i et passaràs vàries hores a afalagar i fer lloances als morts. Després torna.
L’home va obeir i va anar cap al cementeri on va portar a cap el que li havia dit que fes. Al tornar, el savi li va preguntar:
- Què han contestat els morts?
- No han dit res – va respondre l’home. – Com ho podien fer si estan morts?
Després de tancar els ulls un moment, l’ancià li va dir:
- Torna de nou al cementiri i insulta als morts durant vàries hores.
L’home no entenia res però el va tornar a obeir. Després d’insultar als morts, va tornar davant del savi, que aquest va preguntar:
- Què han contestat els morts ara?
- Tampoc han contestat res. Com ho podien fer si estan morts?
I el mestre va concloure:
- Així has de ser tu: indiferent com un mort, als afalacs i als insults dels altres. No siguis com una fulla a mercè del vent dels afalacs i els insults. Mantén-te en tu mateix, més enllà d’uns i altres”.
Només de tu depèn que t'afectin les paraules dels altres. (Twitteja-ho)
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars