El triangle amorós

El psicòleg Robert Sternberg va crear la teoria del triangle de l’amor per parlar dels components de l’amor. Segons Sternberg, a través de l’afecte, la passió o el compromís es pot desencadenar l’amor. No significa que no hi hagi més aspectes importants involucrats en els processos amorosos però en la majoria dels casos són manifestacions que ja formen part de l’afecte, la passió i l’amor.

L’amor ple estaria caracteritzat pels tres factors junts però cada un d’ells per separat és una “adhesiu emocional” prou fort com per unir temporal o permanentment a dues persones. Sovint és la passió o l’afecte el que inicia el procés d’enamorament i el compromís apareix després, però també és possible que apareguin en ordres diferents ja que els tres són potents acceleradors sentimentals.

L’afecte fa referència a la intimitat, al desig d’acostament, la comunicació i un gran interès per l’altre. Proporciona recolzament mutu. Es diferencia de l’amistat en que aquesta no és un sentiment excloent, es pot tenir més d’un gran amic però l’afecte amorós és tan intens que en general, suposa exclusivitat. A més, si no hi ha reciprocitat, una amistat no qualla, no es pot ser amic de qui no vol ser amic nostre però si que pots estimar a algú que no ens estima. Si un amic ens decepciona, l’amistat es destrueix, en canvi, et pots enamorar d’un impresentable. Finalment, contràriament, es produeixen més confidències en l’amistat que en l’amor ja que amb l’amor hi ha més risc i els membres de la parella es protegeixen inconscientment mostrant només certa informació. La sinceritat absoluta significa un acte d’entrega enorme ja que l’altre tindrà la clau del nostre cor i dels nostres secrets.

La passió fa referència a la necessitat profunda i imperiosa de l’altre. Té dues característiques: es desenvolupa ràpid i desapareix aviat. Aquest component involucra cos i ment a la vegada ja que és una emoció psicofísica traduïda com a sexe. Amb l’atracció sexual intensa, la passió amaga altres sentiments com admiració profunda, necessitat de protecció o sensació de ser estimat.

El compromís pot ser l’element menys o el més important en funció de la parella. El compromís implica la decisió d’estimar a una persona i de mantenir aquest amor. Es sol situar en un tercer lloc cronològicament: primer ens enamorem, després ens estimem i finalment ens comprometem. El compromís no es tracta d’una obligació sinó de lleialtat.

Aquests tres components no sempre estan presents en una relació amorosa o no hi estan en una mateixa proporció. Cada relació és única i dins d’aquesta, es modifica amb el pas del temps. Segons la presència o absència d’algun dels components, es podran donar diferents tipus d’amor:


L’aparició i evolució de cada un, té diferents ritmes. L’aparició més lenta és l’afecte. La passió pot sorgir en una hora però per estimar-se, requereix temps. A mesura que avança la relació i augmenta el vincle personal i la costum, l’afecte es nota menys. Es converteix en un afecte ocult.

La passió segueix un curs diferent. Pot sorgir quasi sobtadament i amb el temps por perdre’s o fins i tot extingir-se. Al principi no es necessita però atrau. Després es necessita i es gaudeix i després només es necessita.

Finalment, el compromís també es modifica amb el temps. De manera paral.lela a la relació, com més ferma sigui la relació, més fort serà el compromís.

I tu, quin tipus d'amor tens?
Butlletí


Comentaris

Entrades populars