Deixa de ser tu

Aquest setembre, mes de crear nous propòsits, et proposo que deixis de ser tu. Si, no et proposis anar més al gimnàs, menjar millor, deixar de fumar, aprendre anglès o deixar-te d’enfadar quan condueixes. Vull que et proposis deixar de ser tu.
I tu em diràs, per què hauria de voler deixar de ser qui sóc?
I jo et preguntaré, qui ets?
Respondre la pregunta “qui ets” és molt més complicat del que sembla. Normalment, quan ens fan aquesta pregunta, acostumem a dir que som advocats, fusters, professors, estudiants,... Però clarament, això és la teva professió i pot variar al llarg dels anys. Llavors, si consideres que tu ets un advocat, si deixes de treballar d’advocat deixaràs de ser qui ets? No, oi?

Sovint també es respon dient que ets la Marta, en Jaume, la Júlia o en Pau. Però això només són noms que et poden marcar però no definir. No tots els Carles ni totes les Elises són iguals. El teu nom tampoc respondrà la pregunta sobre qui ets.

Què més respondries?
• Sóc una persona
• Sóc un vividor
• Sóc feliç
• Sóc responsable
• Sóc futbolista
• Sóc anorèxica
• Sóc tonto
Tots aquests exemples defineixen una categoria, una afició, un estat emocional, una patologia o una creença però tampoc et defineixen.

Recordes a l’escola quan et feien definir coses i et deien que amb la definició havies d’aconseguir que algú que no sabés del que li parlaves ho entengués? Doncs aquí és més o menys el mateix. Definir-se amb una sola paraula pot ser molt complicat perquè nosaltres som molt més que un nom, una professió, un estat d’ànim o una característica de la nostra personalitat. I és més, el que eres fa 15 anys segur que ja no és el que ets ara.
“Encara que creguis que ets com ets, probablement no ets tal com et penses que ets”. (Twitteja-ho)
El que ets no és estàtic, canvia al llarg del temps, de les circumstàncies, del nostre entorn,... no ets el mateix que quan tenies 6 anys ni seràs el mateix quan en tinguis 80. Però el que és més interessant de tot és que el que tu creus que ets, possiblement no és el que creuen els altres que ets tu ja que sempre veiem la nostra realitat sota el nostre punt de vista, de les nostres creences i de les nostres experiències viscudes. Potser ara et penses que ets d’una manera però d’aquí dos anys pensaràs que eres completament diferent del que creies (qui no estava ple de complexes a l’adolescència i amb el pas del temps se n’ha adonat que tots aquests complexes eren falsos i absurds? Que la imatge que tenies de tu no es corresponia amb la imatge real?).

Això és un avantatge perquè tens la possibilitat de reinventar-te constantment perquè el teu jo, el que tu creus que ets (i probablement no és tal com et penses que és), anirà variant al llarg del temps. Tens un llenç en blanc ple de possibilitats. Tens un jo en constant canvi que pots anar modificant, perfeccionant i millorant sense limitacions. Convertir-te en qui vols ser només depèn de tu.

I tu, saps qui ets?
Butlletí

*Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars