L'avorriment, la malaltia de les persones felices

L’avorriment forma part de la nostra vida: quan esperem al metge, quan fem cua a la carretera, quan les hores no passen a la feina o a l’escola. Aquest avorriment és temporal i més o menys normal. És més, en la majoria de casos, aquest avorriment pot ser positiu perquè dóna pas a la teva creativitat, a reflexionar o a replantejar-te aspectes de la teva vida. El problema és quan aquest avorriment es manté en el temps, és a dir, quan dura dies, mesos o anys.

Aquest avorriment que es pot convertir en crònic, fa que et vagis quedant immòbil, quiet i que les situacions i activitats del teu entorn comencin a perdre interès. No hi ha res que et motivi, que et cridi l’atenció i et produeix un malestar. Estàs avorrit de la vida i et molesta.

L’avorriment, anomenat la malaltia de les persones felices, (Twiteja-ho) sol aparèixer amb la rutina. Cada dia és igual i no hi ha res que els faci diferents. Ets sents com un autòmat que sempre fa el mateix, viu el mateix i sent el mateix. Tot és previsible i res t’entusiasma ja que aquest avorriment apàtic prolongat t’acaba privant de la sensació de plaer natural que apareix quan realitzes coses noves (i el cervell deixa d’alliberar dopamina, el neurotransmissor relacionat amb la sensació de benestar perquè no rep estímuls nous) .

Aquest avorriment apàtic pot semblar depressió però no ho és. Això si, et porta cap a la mandra (astènia) i tot costa, arriba a un punt que fas el mínim necessari (anar a treballar, menjar,..). A partir d’aquí, et pot portar a un tedi i una apatia vital general que fa que no tinguis ganes de fer res. Es senten sensacions similars a la indefensió (comportament passiu que evita les situacions incòmodes) i a la depressió. A mig termini es pot convertir en ansietat i estrès per sentir-se inútil i per no fer res, i a la llarga, convertir-se en depressió.

Arriba un moment que et sents atrapat però tampoc fas res per canviar-ho perquè et costa massa sortir de la teva apatia i de la teva zona de confort.

Sortir d’aquest avorriment permanent depèn de tu i del que t’esforcis per sortir de la zona de confort. Comença per petits canvis que trenquin la teva rutina i mica en mica arrisca’t a fer activitats que requereixin mes esforç per part teva. Agafa rutes diferents per anar a treballar, escull diferents aliments per menjar,... varia la teva rutina mica en mica.

Butlletí

*Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars