Tocar fons

Moltes vegades estem incòmodes amb la nostra situació i ens molesta, ens desagrada però no fem res per canviar-ho. Només ens queixem. Anem mantenint aquesta situació incòmode que ens fa infeliços perquè no ens agrada però no ens molesta prou com per prendre mesures i crear un canvi. I així seguim... infeliços, incòmodes, molestos...

Els humans som així, ens adaptem a situacions incòmodes i desagradables que acabem considerant com a normals i ens conformem. Ens conformem que això és el que volem, encara que oblidem somriure o el significat de viure plenament. I això és perillós perquè si ens acostumem podem acabant quedant-nos aquí immòbils.

L’estancament o l’immobilisme és el pitjor que et pot passar quan toques fons perquè et quedes bloquejat, lamentant-te dia si dia també sense aconseguir que això millori la teva vida. L’estancament és un pou.

Podem seguir així permanentment o que cada vegada estiguem més incòmodes, més molestos i més tristos fins arribar a tocar fons. Tocar fons és una merda, òbviament. Has caigut a un pou fosc on no veus sortida. Res, tot negre, ni una llum que marqui la direcció o el camí per on tirar.

Però tocar fons té un avantatge (si, un), és la única manera que per fi passis a l’acció i canviïs aquesta situació incòmode que no et permet ser feliç. Mentre estiguis incòmode però sigui suportable, aguantaràs. No serà fins al moment que sigui insuportable per a tu perquè prenguis mesures i aquest és el gran avantatge de tocar fons. És l’empenta que necessitaves per tirar endavant, per crear canvis o per millorar la qualitat de la teva vida.

Et poso alguns exemples:
- No t’agrada la teva feina però et permet pagar les factures, així que no començaràs a buscar una feina que t’agradi fins que et quedis sense feina.
- No ets feliç amb la teva parella però tampoc estàs malament, et sents una mica atrapat en la rutina, no et motiva però fins que no veus que la pots perdre o fins que no et deixi no valores el que tens o no et planteges buscar una relació que t’ompli.
- Ets conscient que tens sobrepès però tampoc estàs tan gras com per posar-te en serio a fer un canvi d’hàbits fins que el metge et fa un ultimàtum que, o controles el que menges o acabaràs malalt.
Et sona algun exemple?

La bona notícia és que no necessites tocar fons per crear canvis, passa a l’acció ARA i estalvia’t el patiment d’haver de tocar fons per prendre mesures i canvis a la teva vida.

Què pots fer?
- Comença amb passos petits. Si estàs a dins del pou a les fosques, prova d’encendre un llumí. Fes una llista de tot el que faries si poguessis, si et veiessis en cor de fer-ho, no et tallis, què estaries fent ara si no estiguessis tant trist que no tens ganes de fer res? Quan tinguis tota la llista, escull la tasca més senzilla i fàcil de fer i fes-la. Encara que costi.
- Escriu tots els temors i dubtes que tens a una llibreta. Cada cop que en tinguis un, l’escrius. Així seràs conscient de tots els teus temors i et pot permetre tenir clar el teu “en el pitjor dels casos”. És com un monstre que saps que està a sota el llit però no saps com n'és de gros ni com n'és de perillós. Si el veus, si el defineixes i el tens clar, sabràs si és tant perillós com pensaves.
- El futur et pot ajudar a fer-te venir ganes de fer coses. Si penses en la mandra que et fa fer alguna cosa, no la faràs, però si penses en el resultat final, és a dir, el resultat en el teu futur és més fàcil que ho facis. Per exemple, endreçar l’habitació fa molta mandra però si comences a pensar com d’endreçat estarà el llit, reduint la tasca a una tasca més petita, visualitzant que el llit està endreçat amb els llençols nets i amb olor a net, sense arrugues i tou, segur que et costarà una mica menys fer-ho. Visualitza pas a pas tot el que faràs, especifica quin dia ho faràs i a quina hora i fes-ho. Està demostrat que planejar les vacances et fa més feliç que anar de veritat de vacances ja que l’anticipació de l’esdeveniment és el que et genera emocions positives (Twiteja-ho).
- Demana ajuda. Sempre serà més fàcil sortir del fons del pou si algú et tira una corda i t’ajuda a sortir. No molestes, no fas pena, no ets una nosa. Les persones que t’estimen sempre estaran disposades a ajudar. Demana que pensin en tu quan facin activitats, que t'ajudin a realitzar alguna tasca o demana ajuda directament a un professional. 
“El futur, i no el passat, és el que determina el present. La profecia de l’esdeveniment que passarà porta a la realització de la profecia” (Paul Watzlawick)
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars