Quin llop alimentes?

Aquesta setmana llegia un article de Paul Jarvis que em va recordar una metàfora que havia llegit feia temps...
Aquesta metàfora parla sobre un noi li explicava al seu avi que a vegades sentia que a dins seu hi havia dos llops lluitant feroçment.
"El primer llop està ple de ràbia, inseguretat i es sent inútil. El segon està ple d’esperança, empatia i coratge".
El seu avi li va dir que aquesta lluita és la mateixa que tots tenim a dins nostre.
El noi va començar a pensar el que li havia dit i va preguntar: “bé avi, i quin llop guanyarà?”
“Guanyarà el llop que alimentis”.
Aquest conte es pot aplicar a molts dels aspectes de la nostra vida. Tal com diu aquest avi, tots tenim a dins nostre dos llops que volen tenir el protagonisme. El primer llop sempre és el que apareix primer, el que apareix per defecte, el que és la resposta més ràpida. Pot ser la ira, el desànim, la tristesa, la mandra, la por, el dubte, la conformitat,... És el llop que ens requereix menys esforç perquè és la reacció ràpida i espontània. Per l’altra banda, el segon llop és el que apareix després, el que ens hem d’esforçar perquè aparegui. Pot ser l’alegria, l’empatia, el coratge, la força, la constància, la bondat,...

En funció del llop que alimentis, seràs una persona més negativa, trista, enfadada o una persona més bondadosa, alegre o empàtica. Com que el segon llop requereix més esforç, sempre costarà més de sortir.

Això tampoc vol dir que haguem d’eliminar el primer llop. Com que és pràcticament impossible estar sempre feliç (sense drogues, és clar), aquest llop sempre hi serà, sempre hi haurà aquesta lluita entre els dos llops. Com he comentat més d’un cop, tenir els 2 llops és necessari de la mateixa manera que és necessari sentir emocions “positives” i “negatives”. Si no fossin necessàries les emocions negatives per protegir-nos (recordem més els aspectes negatius que els positius per protegir-nos i evitar que aquests aspectes ens tornin a fer mal, d’alguna manera o altra), no les tindríem.

Del que es tracta és de fer les coses encara que el primer llop ens intenti fer el contrari. Tal com diu aquesta frase:
“Un valent no és el que no té por sinó el que ho fa tot i tenir-ne”.
Nosaltres hem de fer el mateix, encara que tinguem el primer llop que ens diu que no cal que ens esforcem per deixar-nos de queixar, que ets un inútil i no aconseguiràs fer el que et propostes, que no cal anar al gimnàs avui perquè ahir tampoc hi vas anar o que hauries de cridar a aquest client perquè és un desgraciat, ens hem d’esforçar per evitar queixar-nos per vici, donar-nos ànims recordant-nos que som molt vàlids i que això també ho podrem aconseguir, anar al gimnàs encara que ens faci mandra o ser més assertius i entendre que no tothom et pot agradar però tothom mereix un respecte i ser tractat amb educació.

Pensa a quin llop alimentes! Jarvis posa l’exemple que el llop número 1 és el que és més fàcil d’alimentar perquè menjar fastfood, ràpid i barat i en canvi, el segon llop menja menjar orgànic, té al·lèrgies alimentàries (problemes amb el gluten) i són productes cars. Recorda això cada vegada que estiguis alimentant alguns dels llops.

Serà molt més fàcil queixar-se, procrastinar, ignorar, evitar,... Però encara que sigui més dur, faci més por, t’hagis d’esforçar i requereixi esforç, alimentar el segon llop t’ajudarà a gaudir de la teva vida més plenament, sent feliç i sentint-te orgullós del que fas en la teva vida.

Confia en el que fas i alimenta el llop que et faci una persona més plena i feliç!
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars