En la recerca del plaer

Avui en dia tendim a buscar el plaer constantment. La nostra vida gira al voltant del plaer: mengem per plaer, comprem compulsivament, bevem en excés, practiquem sexe casual,... Sempre creient (conscient o inconscientment) que realitzar tot això ens farà més feliços, buscant sentir-nos millor.

Tal com diu Juan-Miguel Fernández-Balboa, són conductes xumet que substitueixen un element més essencial que, en la seva absència, ens permet obtenir cert plaer i satisfacció. De la mateixa manera que un xumet substitueix el mugró però no proporciona llet sinó una satisfacció parcial i temporal, aquestes conductes només produeixen una satisfacció temporal, com un pegat, però que quan passa el seu efecte, tornes al teu estat natural o d’insatisfacció anterior.

Les persones tenim un estat base en el que tenim unes emocions més o menys estables. Seria el nostre dia a dia. Quan realitzem conductes que ens produeixen plaer, aquest estat base es desplaça temporalment però acabarà tornant a l’estat inicial. A més a més, si ens mantenim molt de temps amb el mateix nivell de plaer, aquest s’habitua, és a dir, s’acostuma. I el que ens proporcionava plaer al principi, deixarà de produir-nos plaer perquè s’haurà convertit en el nostre estat base. Així que per tornar a crear un pic de plaer en aquest estat, aquesta conducta haurà de ser de més intensitat.


La cerca constant de plaer pot arribar a ser esgotadora. El pensament hedonista que la felicitat depèn del plaer que sentim ens farà més infeliços. A més a més, moltes vegades, el plaer quan creua els seus límits, es transforma en dolor. Les drogues serien el millor exemple, però es pot aplicar a tots els hobbies que en comptes d’aportar-te felicitat, et produeixen infelicitat quan es viuen massa intensament (per exemple, quan perd el teu equip de futbol preferit i estàs una setmana de mal humor).

A vegades és necessari renunciar a cert grau de plaer, deixar d’intentar satisfer aquesta necessitat de plaer constant i centrar-se més en el significat del que fas. És a dir, tenir un motiu per fer el que fas. Gaudir del procés d’aconseguir els teus objectius i no tant de l’èxit del final. Es pot gaudir jugant a futbol pel simple plaer de jugar i no tant lluitar durant tot el partit pel gaudir al final del partit quan has guanyat.

Gaudeix del procés!
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars