Quants noms tens?

Quan parlem de noms, el primer que et ve al cap és el que et van posar els teus pares quan vas néixer: Marta, Guillem, Laura, Pol,... El nom de pila que t’identifica i et dóna una identitat. Aquest nom ja té un significat. Per exemple, Marta és un nom hebreu i significa senyora.

Però tenim molts noms més que moltes vegades no en som conscients i que també et defineixen i et condicionen, positiva o negativament. Aquests noms són els que t’han i t’has anat posant al llarg dels anys a través d’adjectius que s’associen al ver ser: inútil, tonto, desgraciat, llest, graciós, bonic, despistat,...

Tot el que et diuen i el que et dius és vital per a la teva qualitat de vida, sobretot si aquests noms es diuen amb freqüència. Pensa en com et parles habitualment, com et parlen els altres, què et diuen, si tens algun sobrenom des de la infància, si et diuen el teu nom amb diminutiu des que eres petit i ara tens 50 anys i encara et diuen Jordiet, o si el teu nom és el que tenien tots els teus avantpassats que van ser primogènits... T’has plantejat quin pes tenen a la teva vida? Com influencien a la teva vida? Tota la història que porten al darrere?

Com llegia al llibre “Palabras Caballo” de Juan-Miguel Fernández-Balboa, les paraules en el fons són sons i aquests sons són el resultat de la pronunciació conjunta de certes vocals i consonants, és a dir, una vibració amb una determinada freqüència i energia. Com a tal, té el poder de crear o destruir, d’unir o separar (un so d’alta freqüència pot arribar a trencar un vidre i no deixa de ser un so, com una lletra). Així doncs, com que tots els noms i totes les paraules són vibracions energètiques, també tenen el seu poder creador.

Ja us he parlat anteriorment de Masaru Emoto que observa cristalls d’aigua congelats després d’haver-hi escrit paraules boniques o desagradables. Els éssers humans som majoritàriament aigua i també som energia així que som susceptibles i ens afecten les paraules i els seus significats.

M’agrada molt una escena de la pel.lícula “Y tu que sabes?” on la protagonista es comença a insultar a davant del mirall. Diu tot el que li diria al seu pitjor enemic, però el pitjor de tot és que s’ho diu a ella mateixa. Com pots insultar a un cos que et subjecta, t’alimenta, et cuida i et protegeix? Per què som tant cruels amb nosaltres mateixos? Tractaries als teus amics com et tractes a tu?

Després, a la pel.lícula es comença a dibuixar cors per tot el cos com a disculpa. És el moment de ser una mica més autocompassius i deixar de parlar-nos amb aquesta crueltat, deixar d’utilitzar insults, sobrenoms maliciosos, criticar tant a nosaltres com als altres perquè aquestes paraules repetides, es converteixen en sobrenoms i aquests sobrenoms fan mal i limiten.

Quan vaig estar a la Índia fa anys, ens van explicar que molts dels hindús escollien el seu propi nom i em va semblar genial. No estaria bé escollir el nom que vols que et representi i no el que t’han imposat? Si tens algun nom o sobrenom que no t’agrada, sigues valent i canvia-te’l! Tu decideixes com et vols dir!
Butlletí

Comentaris

Entrades populars