Ets un mal lector de ments*

Molts dels problemes i de les preocupacions que ens auto ocasionem estan relacionats amb la costum que tenim els humans d’intentar llegir la ment dels altres. És molt comú, per exemple amb el whatsapp, que si algú llegeix el teu missatge però no et contesta ipso facto, comencis a pensar que s’ha enfadat amb tu, que passa de tu o que no et valora.

Si això ho generalitzem a tots els aspectes de la nostra vida, ens passem el dia llegint les ments dels altres i fent una interpretació del que creiem que està passant:
- Està molt serio, estarà enfadat amb mi.
- No m’ha dit res del meu canvi de look, no m’estima.
- No s’ha parat a saludar-me, hauré fet alguna cosa malament?
Tot el dia fem interpretacions de tot el que ens envolta: del món, de les persones,... i no tenim en compte les circumstàncies que envolten als altres. Tot el que veiem, només ho mirem des del nostre punt de vista i la majoria de les vegades, de manera negativa. I el problema principal és que no sabem, encara que ho vulguem interpretar, què és el que està passant pel cap dels altres de veritat.
Interpretar té el perill de saltar massa ràpidament a conclusions i creure-les com a certes.
Encara que et pensis que coneixes molt bé a una persona, com a la teva parella, no t’enganyis, no pots llegir la ment dels altres. No pots arribar mai a saber exactament què passa per la ment d’una persona: l’actitud, els pensaments, els sentiments,... I a vegades, com més coneixes a una persona, més fàcil és que hi hagi mals entesos perquè dones per pressuposat el que farà, dirà o pensarà, encara que no sàpigues que potser ha tingut un mal dia, ha dormit poc o el preocupa alguna cosa que desconeixes.

Llegim les senyals que rebem dels altres, sovint ambigües, per conèixer les actituds i desitjos dels altres però ho fem utilitzant el nostre propi codi per desxifrar-les i que no és com el dels altres. A més a més, el nostre codi pot variar en funció del nostre propi estat mental del moment de la interpretació (estar de mal humor, desanimat, o al contrari, molt alegre).

O sigui que no ens podem fiar de les nostres interpretacions ni de la nostra capacitat de ser endevins del que pensen els altres. La millor opció és no treure conclusions anticipades, ni molt menys preocupar-se del que encara no saps si és cert, i preguntar. Parlar, preguntar i comunicar-se és la millor manera de saber què pensa l’altre sense pressuposar ni cometre errors d’interpretació.

Així doncs, pregunta!
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars