Les paraules de pressió: hauria, haig de,..

El nostre llenguatge és important, no només perquè ens permet comunicar-nos, sinó perquè té molt poder per fomentar que realitzem certes conductes, que les inhibim o que generem certes emocions.

Un tipus de paraules que ens poden afectar d’alguna manera són les anomenades paraules de pressió. Són: “hauria”, “no hauria”, “no haig de”, “haig de”,... Aquestes paraules et pressionen per fer alguna cosa i moltes vegades, van acompanyades de culpa, sobretot quan no complim el que “hauríem de fer”.

Posem un exemple. Pensa en alguna cosa que diguis molt sovint que “hauries de fer” com:
• Hauria d’anar al gimnàs
• No hauria de menjar-me una pizza
• Haig d’endreçar l’armari,...
Com et fan sentir? Sents culpa? Malestar?

Ara mirarem de canviar el focus d’atenció i en comptes de dir “hauria”, “no hauria”,... diràs “vull”.
• “Vull anar al gimnàs”.
• “No vull menjar-me una pizza”
• “Vull endreçar l’armari”
Com et sents ara?

Normalment, el que dius que vols fer (haig), en realitat no ho vols fer. I el que dius que no vols fer (no hauria), en el fons si que ho vols fer. Llavors, per què ho fas? Si no ho vols fer però t’obligues a fer-ho, per què t’obligues? Quins motius hi ha al darrere? Et sents culpable si no ho fas?

Què passa si no ho fas?

Moltes vegades apareixen creences limitants al darrere d’aquestes obligacions “autoimposades”.

Com que aquestes paraules de pressió et generen emocions negatives en comptes de fer-te sentir bé, aquestes paraules les pots ometre del teu vocabulari i buscar-ne d’altres que et facin sentir millor.

El més important és prendre consciència dels cops que ho dius. Te n’adonaràs que ho dius moltes més vegades del que et penses. Després, canvia els “haig” i “hauria” per “escullo”. Quan fas alguna cosa, la fas perquè ho decideixes fer, no perquè t’apuntin amb una arma a l’esquena oi? Doncs a partir d’ara, esculls fer X o Y i eliminaràs la part de culpa dels haig i hauria.

Deixaràs de sentir culpa, et costarà menys realitzar el que vols fer i et sentiràs més lliure. Estàs escollint el que fas, ja no estàs obligat.

Un cop et sentis còmode dient “escullo”, potser fer un pas més i digues “puc”. Estàs de sort, pots fer coses que no tothom pots fer, pots anar al gimnàs, pots menjar-te una pizza, tens un armari amb prous objectes com per poder-lo ordenar, que afortunat! Hi ha gent que no té diners per anar al gimnàs o té una discapacitat física que no li permet fer esport,... Tu pots, així que ets afortunat!

Un cop t’hagis acostumat a dir que pots, ho canvies per “vull”. A hores d’ara, ja t’has de sentir còmode dient que ho vols fer i gaudir de fer-ho. Del que es tracta és de canviar aquesta “obligació autoimposada” que genera culpa per una elecció que la puguis gaudir.

Utilitza aquests canvis tant quan parles amb els altres com quan parles amb tu mateix. Fent petits canvis, al final notaràs grans diferències. T’animes?

Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars