L'assistent sexual, saps què és?

La prostitució sempre ha estat un tema controvertit i avui no tinc l’objectiu de debatre si hauria d’existir, si hauria de desaparèixer,... però si que volia donar a conèixer una vessant de la prostitució que sovint no es té en compte.

Aquest estiu llegia el llibre de Samanta Villar “Nadie avisa a una puta” on s’expliquen diferents històries sobre la prostitució. La primera, la que et vull parlar avui, és la d’una prostituta que afirma que és una assistenta sexual. El que em va cridar l’atenció d’aquesta història és que, entre els seus clients habituals, hi figuren homes amb discapacitats. No és la primera vegada que en sento a parlar i suposo que tampoc en serà la última però si que és de les poques vegades que se’n parla.

Sempre es visualitza a les persones amb discapacitat física o mental com a persones asexuals, ignorant la seva necessitat sexual que sent com qualsevol de nosaltres. I si nosaltres volem afecte, carícies, amor, sexe i plaer, per què hauria de ser diferent pel fet de tenir algun tipus de discapacitat? No som tots humans amb, més o menys, les mateixes necessitats?

En el llibre, la Montse, la assistent sexual, va a veure en Carlos, un home amb una discapacitat psíquica severa que no el permet moure’s o parlar amb claredat però manté el seu impuls sexual intacte i segueix sentint-se atret per les dones. El seu contacte amb el gènere femení potser és més limitat però només veient la televisió pot sentir diverses emocions lligades amb el desig i el plaer.

La germana d’en Carlos és l’encarregada de buscar i organitzar la trobada i no se li fa fàcil ja que el sexe és un tema tabú que no està contemplat dins dels temes estàndards que es tracten en la discapacitat com seria el metge, el fisioterapeuta o l’assistent social. Si el sexe el tenim constantment en els mitjans de comunicació, a la publicitat, a tot el que ens envolta, per què pensem que certes discapacitats o a certa edat es deixa de tenir interès sexual?

Però és tot sexe? Fa uns anys vaig veure la pel.lículaThe sessions” basada en fets reals on un poeta i periodista tetraplègic de 38 anys decideix contractar a una terapeuta sexual per perdre la seva virginitat. Al llarg de la pel·lícula, te n’adones que en el fons no és tan important el sexe com ho és la necessitat de sentir el contacte humà, una carícia, sentir-se estimat i, sobretot, a enamorar-se.
“Una carícia cura més que una medicina, diu la Montse”
En el llibre explica que en el fons, no és tant important arribar a l’orgasme sinó sentir algun tipus de plaer. Tenint en compte que la seva sexualitat sol ser nul·la, ser acariciat, tocat, seduït, és el més important ja que del que es tracta, no és només el sexe, sinó allargar al màxim el plaer.


A Suïssa, Dinamarca, Alemanya i als Països Baixos ja s’autoritza la cobertura sexual a pacients amb discapacitats o ancians. Samanta Villar explicar que en un geriàtric de Copenhague van reduir la violència i el consum de fàrmacs en ancians quan van començar a emetre pel·lícules porno en el circuit tancat de televisió (a petició dels propis ancians).

Aquí encara no hi ha cap llei que reguli aquest aspecte però si que hi ha algunes associacions sense ànim de lucre per acostar el sexe a les persones amb discapacitat:

La missió d'aquestes associacions és poder-se expressar lliurement sigui social, cultural, sexual, laboral o econòmicament amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional. 

No seria fantàstic que tothom pogués experimentar la sensació que ens proporciona estimar? Sense pudor, sense temor i sense inseguretats?

************************** EDITAT*****************************

Aquest 29 de novembre de 2016 van dedicar un programa de Sense Ficció a les persones amb discapacitat que utilitzen els serveis de les assistents sexuals. És molt interessant perquè podràs veure, en primera persona, com es senten aquestes persones. El pots veure aquí
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars