Ser feliç no és un objectiu*

Recordo quan tenia 15 anys que un dels meus objectius era ser feliç. Em pensava que era un destí, que necessitava X o fer Y per arribar un dia a ser feliç.

Anys més tard per això, vaig descobrir que ser feliç no era un destí, era un camí. I això m’ho va recordar una xerrada sobre biodescodificació que vaig anar aquesta setmana i em va cridar l’atenció una frase que ens van dir:
“A la vida no es ve a ser feliç. Ser feliç és una consecució de prendre consciència.”
No ens centrarem a parlar sobre què venim a fer en aquest món però si que podem analitzar que ser feliç és una consecució de ser conscient.

D’acord, i prendre consciència de què? Buff! Doncs de moltes coses!! Quan dic que sé feliç és un camí, és que es va aconseguint a mesura que vas avançant. Dir, “avui vull ser feliç” no et farà feliç. Bé, és una afirmació fantàstica i un bon primer pas. L’actitud és imprescindible. Però amb això no n’hi ha prou.

Ser feliç requereix disciplina, constància, perseverança i prendre consciència d’un mateix (twiteja-ho).

Decidir que vols ser feliç (i que faràs el que sigui necessari per a aconseguir-ho) és el primer pas. A partir d’aquí, has d’anar avaluant les teves conductes, els teus pensaments,... i aniràs prenent consciència de tu mateix, del que passa pel teu cap, de com interactues amb el teu entorn i, en conseqüència, del que penses, fas i dius que et fa feliç o infeliç. Perquè no depèn dels altres que tu siguis feliç, només depèn de tu i de com reacciones.

Per exemple, prova de respondre les preguntes següents per prendre consciència del que passa pel teu cap:
  • Com et lleves al matí? Com és la teva actitud? Què és el primer que penses quan et lleves?
  • Com et sents quan estàs a la feina?
  • Com reacciones quan algú et diu alguna agradable? I quan algú et diu una cosa desagradable?
  • Com actues amb la gent (coneguts i desconeguts) del teu entorn?
  • Quants cops penses en coses que et preocupen? I en coses agradables?
  • Què sents quan menges? Gaudeixes? Pateixes?
  • Com et sents quan arribes a casa? Et queda energia?

Ser conscient inclou saber què penses, quan hi penses, com hi penses, què sents, com reacciones...

Lamentablement, aquest últim més he rebut vàries notícies d’amics que estaven pendents de resultats mèdics. El més fàcil en aquests casos (i que a mi també em passaria) és pensar en el pitjor que et poden dir els metges: “tinc càncer”, “em moriré”, “m’hauran d’operar”,... Això és pràcticament inevitable. Però el que pots evitar és pensar-hi 24 hores al dia 7 dies a la setmana. No és gens fàcil evitar pensar en una cosa que et preocupa molt i que et pot canviar la vida totalment però, serveix d’alguna cosa pensar constantment en una cosa que encara no saps si tens i que cada cop que hi penses et fa preocupar més i et fa sentir pitjor? La resposta sempre és NO. Pensar en una cosa que encara no ha passat i que et produeix malestar, no et servirà de res. En això estem d’acord, oi? Doncs la millor elecció és esforçar-se per canviar els teus pensaments. Com he dit abans, no és fàcil. Cada vegada que penses en el que pot passar, has d’esforçar-te per canviar el pensament. Pots dir “ara no toca”, “ja hi pensaré després”, “No”, i intentar pensar en una altra cosa (el que estàs fent ara, en un pensament agradable com passejar per la natura,...). Això és disciplina. Esforçar-se per escollir els teus pensaments. Decidir que NO vols viure com a víctima i ser responsable dels teus pensaments.

I tot això és aplicable a la teva vida quotidiana. No necessites estar pendent d’un resultat mèdic per gestionar els teus pensaments i fer-te’n responsable. La decisió és teva i només teva. Amb disciplina i constància pots escollir quins pensaments passen pel teu cap i quines actituds tens. Però no pots pretendre que per art de màgia, siguis feliç i tot sigui fantàstic.

Com més practiquis, més fàcil serà i menys costarà la propera vegada. Així que cada cop que tinguis un pensament que no t’enriqueixi, sigues conscient d’aquest pensament i pren una decisió. Actua davant d’aquest pensament.
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars