Com evitar les distraccions?

Com que cada vegada tenim més informació, més objectes, més de tot... també és més fàcil distreure’s que centrar la nostra atenció en el que hem de fer. Fas llistes, planifiques, fas coses pendents però no les que has de fer i acabes distraient-te i procrastinant, et sona?

Tot el que ens envolta està reclamant la nostra atenció: el mòbil, els correus, internet,... És com si el món anés en contra nostra. I el nostre cervell és mandrós. Potser tu no ho ets però el teu cervell si i farà tot el possible per fer el que sigui més fàcil i el que gasti menys energia. Així que ja li va bé reaccionar als estímuls que van apareixent sense pensar en els beneficis a llarg termini. Però reaccionar al que va passant no sempre permet que prenguem les millors decisions perquè estem reaccionant, no estem controlant l que fem. És com si quan trobes una cosa divertida et diverteixes fent-la i si veus alguna cosa que fa por, te’n vas corrent... És l’entorn que determina el teu comportament. No permetem que els altres ens diguin el que hem de fer però actuem en funció del que passa al nostre voltant (reps un missatge i deixes el que estàs fent per llegir-lo). El nostre cervell és reactiu, reacciona a l’entorn.

Una possible solució és controlar el teu context. Si tens el telèfon lluny de la taula on treballes és més difícil que et distreguis ja que no t’aixecaràs tants cops a mirar a veure si has rebut algun missatge que si el tens al teu costat.

També et servirà mantenir la calma. Fes una pausa. Quan estiguis a punt de reaccionar a alguna cosa (pors, dubtes, excitació, diversió....) procura parar un moment i pensar. Com que si anem amb “l’automàtic” reaccionarem en funció dels nostres instints (cervell reptilià), mantenir la calma ens ajudarà a avaluar la situació i actuar en conseqüència. Deixar refredar les emocions per ajudar-te a prendre bones decisions. Per exemple, quan tens moltes ganes de menjar-te un pastís sencer, prova d’esperar-te 5 minuts, probablement després ja no el voldràs. És més, l’estrès desactiva el teu còrtex prefrontal (la part racional del teu cervell) i et fa fer coses tontes...

Pensar en els teus objectius, en el que t’importa, fomentarà que et centris i que facis el que has de fer per aconseguir-ho. A on et porta el que estàs fent? T’està portant on vols anar? Et beneficia? Pensar en els teus objectius a llarg termini quan et sents temptat amb les distraccions, proporciona al teu cervell un sentiment de control que alliberarà dopamina i et farà sentir més bé i més motivat. El teu cervell pensarà que estàs realitzant una cosa que té sentit per a tu.

Per últim, has de prendre una decisió deliberadament. Distreure’s, procrastinar,.. és el més senzill. És important prendre’s un moment i decidir no sucumbir. Amb el còrtex prefrontal inactiu, acabem realitzant coses que ens produeixen plaer immediat per evitar acabar aclaparat. Però si et preguntes què pots fer que t’acosti una mica més cap als teus objectius, fer un petit pas t’ajudarà a veure’ls més possibles i més manejables.

Del que es tracta és de no tenir la necessitat de respondre immediatament els missatges o menjar-te totes les galetes perquè estan molt bones i fan bona olor... Pots parar, reflexionar i decidir si t’interessa reaccionar automàticament o no.
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat
* Basat en l'article de www.bakadesuyo.com

Comentaris

Entrades populars