La teva veritat

Tots veiem la vida des del nostre punt de vista. I tots tenim part de raó. Ja en parlava en un altre article sobre els punts de vista i és cert que des d’on estàs ara, el que veus és el que creus que és. I tens tota la raó. De la mateixa manera que jo veig el que veig i crec que és el que veig. És a dir, si jo miro el meu bolígraf i veig que és de color vermell, jo crec que estic veient aquest bolígraf vermell. I probablement és així. Però a vegades, el que veiem té interferències. Potser porto tantes hores davant de l’ordinador que el color rosa fosc del bolígraf no l’aprecio i el veig d’un color prou intens com per veure’l de color vermell pàl·lid. I no tindré menys raó, simplement serà el que veig. I com que ho veig, m’ho crec.

I quan veiem el que veiem i creiem el que creiem, hem de tenir raó oi? El problema és que no només mirem amb els ulls sinó que mirem amb les nostres creences, les nostres experiències, les nostres pors.. i a partir d’això, creem la imatge del que veiem.

Torno a posar una de les imatges que posava en un post anterior per veure com pot canviar una cosa depèn d’on la miris.
Si tu mires i veus un 6 i la teva experiència et diu que aquesta forma pot ser un 6 i les teves creences també t’ho diuen, doncs tu estàs convençut que és un 6. I si, probablement des del teu punt de vista, més d’un també diria que és un 6. Si el mires des de l’altra banda, segurament tu i molta gent hi veurà un 9. Però si el mires des de davant, veuràs unes formes abstractes i també tindràs raó.

I no es tracta tant de qui té raó o no, perquè la majoria de nosaltres tenim raó des del nostre punt de vista. Però quan aquest punt de vista es converteix en la nostra veritat, ja no veiem res més. Ja no acceptem que hi hagi cap altra realitat possible. Un 6 és un 6 i sempre més serà un 6, te’l miris com te’l miris.

És cert que la teva veritat és la que veus, però potser la veus així perquè portes una bena als ulls o ho veus des d’un estat d’ànim alterat (no és el mateix veure una situació quan estàs feliç que quan estàs trist) o fent cas d’experiències traumàtiques del passat. I tot seran punts de vista vàlids però potser no són els més adequats per entendre ni avaluar una situació.

Per exemple, un dels conflictes més comuns són els que genera el whatsapp. Escrius un missatge a una persona que t’importa i veus que ha llegit el missatge però no t’ha contestat. El més probable és que pensis que passa de tu. Anem a analitzar-ho. Per què penses que passa de tu?

  • Per què ho ha fet alguna altra persona? - et bases en experiències passades (que probablement també estan filtrades per altres creences, dubtes, suposicions,...)
  • Per què ja ho ha fet abans aquesta persona? – a vegades utilitzem experiències passades amb altres persones i ho generalitzem en totes. És normal i pràctic generalitzar però no sempre és així.
  • Per por a que no siguis suficientment important per a aquesta persona? - aquí ja estan entrant en les teves creences i temors
I quan ja has suposat que passa de tu, has sentit pena, ira, has dramatitzat i després t’has sentit com una víctima, crees una realitat d’aquesta situació: “ha passat de mi”. Després, aquesta persona t’escriu i et diu que no t’ha pogut contestar abans perquè estava en una reunió, estava conduint, o el que sigui però tu ja has creat la teva pròpia veritat i no el creus i segueixes pensant que passa de tu. Les seves justificacions ja no serviran de res perquè et quedaràs amb aquesta veritat: que ha passat de tu. I ja no veuràs res més.

Però... i si t’equivoques? i si l’altre t’ha dit un altre punt de vista i és cert? És important tenir criteri però també és molt important poder-lo canviar quan sigui oportú. Quedar-se amb la teva veritat i no voler veure res més és un signe d’una mentalitat tancada i ja no es tracta d’alimentar el teu ego sentint-te segur de tenir la raó (m’ha ignorat i com que és la conclusió a la que he arribat, és la conclusió més certa), deixar-se portar per experiències passades i creences limitants que tenim interioritzades no et farà més feliç.

Sempre ens anticipem suposant, analitzem les situacions en funció de les nostres experiències passades i de les nostres creences i ens oblidem del punt de vista de l’altra persona que potser no és el mateix que el nostre. Ens quedem en la nostra veritat i obviem la dels altres i a vegades, simplement si ens preguntéssim com ho veuen els altres o els hi preguntéssim a ells directament, la nostra veritat seria ben diferent.

No t’estanquis en la teva pròpia veritat.
Butlletí

Comentaris

Entrades populars