Ets un/a Drama Queen? Aprèn a despreocupar-te*

Tenim una gran habilitat per preocupar-nos més del compte, abans d’hora i dramatitzar. Tot sembla una tragèdia (o possible tragèdia) i ens entristim, ens angoixem, patim, ens desanimem o ens enfadem,... Però, cal?

Anem a posar un exemple, imagina’t que esperes una trucada d’un amic i no et truca. Segurament pensaràs que se n’ha oblidat, que ha passat de tu, potser t’enfades amb ell... no? Però l’endemà et truca i t’explica que se li va espatllar el telèfon i que per això no t’havia pogut trucar. Oi que després de saber això ja no estàs enfadat ni molest?

És el mateix esdeveniment: el teu amic no t’ha trucat. Però les teves creences, els teus pensaments són diferents i el fet de pensar diferent d’un mateix esdeveniment és el que ha fet que et preocupis o no, és el que ha canviat els teus pensaments i les emocions associades.

Primer fet: Els esdeveniments no et preocupen són els teus pensaments.

El que tu creus de les situacions que vius és el que fa que reaccionis positiva o negativament. I la majoria de les nostres creences que treballen automàticament al nostre cervell són creences irracionals que tenim implantades sense ser-ne conscients. Fes una prova, el proper cop que et molesti algun esdeveniment, en comptes de centrar-te en el fet que t’ha causat les molèsties, mira de descobrir quina creença tens sobre aquest esdeveniment i avalua si és racional o no. Per exemple, és irracional si penses que si et deixa la teva parella no en tindràs cap altre mai més o que si et quedes sense feina la teva carrera professional s’haurà acabat.

Revisa les teves creences i canvia els teus pensaments: si em deixa la meva parella, puc conèixer a algú. Si ja ha passat un cop, pot tornar a passar. I si em quedo sense feina, en puc trobar una que m’agradi més, que s’adapti més al meu perfil o em puc centrar a estudiar el màster que volia estudiar...

Segon fet: Controla el que pots, ignora la resta.

Hi ha l’anomenada “oració de serenitat” que diu:
“Déu, dóna’m serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, coratge per canviar les que puc canviar i saviesa per conèixer la diferència”.
I en realitat és tant senzill com això: si pots canviar una cosa, fes-ho i si no la pots canviar... No pots. Per què preocupar-se? Et poso un gràfic perquè t’ajudi a desengranar els teus problemes:
La propera vegada que tinguis alguna preocupació a la teva vida, fes una pausa i pregunta’t si pots fer alguna cosa per solucionar-ho. Si la resposta és que si, passa a l’acció! No només la teva vida serà millor sinó que seràs més feliç. Per què preocupar-se per coses que no pots canviar o que no depenen de tu?

Ara, si ets conscient que pots canviar-ho, no siguis passiu i actua. Fer veure que no passa res quan tens un problema, com una estruç, tampoc t’ajudarà perquè estàs entrant en la negació. La negació és irracional. L’alternativa? L’acceptació. Acceptar no és resignar-se, és acceptar que les coses són com són i després decidir què faràs en conseqüència.

El problema normalment el tenim quan les nostres expectatives, el que ens agradaria que fos no és el que és en realitat.
Expectatives ≠ Realitat
Com que la realitat és la que és, no cal que malgastis més energia lluitant contra el que no pots canviar, accepta-la, fes un pas endavant i mirar a veure què pots fer amb les circumstàncies actuals.

Tercer fet: accepta la realitat i fes alguna cosa al respecte.

I recorda que preocupar-te no farà que les coses canviïn per si soles... 
Butlletí

*Primera imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars