Per què només alguns aconsegueixen el que es proposen?

Tots tenim desitjos i somnis de ser millors, tenir una vida millor i aconseguir el que desitgem però sembla que només alguns ho aconsegueixen. Què fa que la majoria de nosaltres haguem de fer l’operació bikini cada primavera o que cada inici d’any haguem d’apuntar els mateixos propòsits que l’any anterior i que només alguns siguin els que ho aconsegueixen?

Normalment, quan ens ho preguntem a nosaltres mateixos, ens justifiquem d’alguna manera: “no ho he aconseguit perquè ..... “

I en aquests punts suspensius hi van excuses (totalment reals i vàlides) del tipus:
  • No tinc temps.
  • Ho haig de fer sol.
  • Treballo massa
  • Amb els fills és impossible.
  • No estic motivada...

El que passa és que aquests motius també els tenen les persones exitoses i tot i així, ho aconsegueixen. Què els fa diferents?

Sembla ser que hi ha petites diferències que permeten que aquestes persones puguin avançar. Creuen que:
  • Els canvis a la vida són petits, no hi ha un canvi brusc. Una cosa un dia, una altra un altre dia.
  • Ho mantenen. Encara que tinguin un mal dia, que hagin de lidiar amb els problemes quotidians, intenten mantenir les seves rutines i seguir amb els passos que s’han establert per aconseguir els seus objectius.
  • Comencen a replantejar-se la seva mentalitat fixa quan van veient que són capaços de crear petits canvis. Creuen que pot ser possible.
  • En comptes de veure les seves “excuses” com a motius per no aconseguir-ho, ho veuen com a obstacles a superar: “d’acord, no tinc temps per fer X. Què puc fer per treure temps per fer-ho?”.
  • Els petits canvis sumen. Els canvis es van convertint en permanents lentament, mica en mica.

Un cop trobes el ritme, ja no és tan difícil i es converteix en possible.
No es tracta de fer canvis grans, sinó d’anar avançant pas a pas, a poc a poc fins que els canvis vagin apareixent i es vagin quedar permanentment. És important no esperar canvis immediats i actuar amb constància encara que alguns dies no ho puguis complir: avui no, demà si. I sobretot, no desanimar-se... si durant tres dies no ho has aconseguit, no abandonis, fes-ho al quart dia. 2 cops a la setmana sempre serà més que cap. No et castiguis, si avui no ho fas, ho faràs demà. Si cada cop que no fas el que t’has proposat et castigues durament (“inútil”, “ja has tornat a fallar”, “ja ho has engegat tot a la merda”), mines la teva autoestima i et serà més difícil continuar. Si en canvi, et dius, “d’acord, avui no he pogut però ho intentaré demà”, és més probable que l’endemà ho facis. 
Sigues una mica compassiu amb tu mateix però no abandonis.
Resumint, què pots fer per sumar-te a les persones que aconsegueixen el que es proposen?
  • Canvia la teva mentalitat. Deixa de pensar que tu no ho aconseguiràs i pensa que, potser si que ho pots aconseguir. Si d’altres amb les mateixes dificultats ho han aconseguit, per què no hauries de poder tu?
  • Pas a pas. No esperis un canvi d’un dia per l’altre. Busca un canvi diari. Què pots fer avui per estar una mica més a prop? Com deia el capità enciam, els petits canvis són poderosos. Val més un canvi petit que no fer-ne cap. 1 sempre serà més que 0.
  • No esperis el moment adequat ni que arribi la motivació, fes-ho encara que no en tinguis ganes, et faci mandra, no tinguis temps...
  • Fes-ho fàcil. Facilita’t les coses perquè et costi menys començar: la bossa del gimnàs al cotxe, buscar un còmplice, deixar apuntat cada matí el que has de fer...
  • Passa a l’acció! Si no fas un pas, segur que no canviaràs res.
  • Sigues comprensiu amb tu mateix. No cal ser perfecte, simplement, no deixar-ho d’intentar. Si avui no surt, sortirà demà i sinó, l’altre.

Va, som-hi?
Butlletí

Comentaris

Entrades populars