Saps per què no t’aprimes? Perquè menges massa

Segurament al llegir aquesta afirmació t’hauràs molestat perquè creus que no és veritat. Però em sap greu dir-te que si, que tu, que jo i que pràcticament tots mengem més del que pensem que mengem. Tal com deia en aquest article, apuntar les coses ens ajuda a prendre consciència del que fem i acabem descobrint que no som conscients de moltes de les coses que fem o diem i l’alimentació, el que mengem, no és una excepció.

Hi ha molts motius que confirmen que mengem molt més del que ens pensem. Tal com llegia a l’article d’Aadam de Physiqonomics. T’ho demostro a continuació:

Calculem menys calories de les que són. No sóc molt partidària de calcular les calories que mengem perquè és molt cansat passar-se el dia comptant, no fa que mengis millor ni de manera més sana i a vegades pot portar a la obsessió... Però si durant una setmana apuntes les calories que menges (les que veiem i les que no que ja t’explicaré més endavant) et sorprendries de les que arribes a consumir. Per començar, saps què és una caloria?
“Una caloria és una unitat d’energia tèrmica que equival a la quantitat de calor necessària per elevar 1 grau Celsius la temperatura d’1 gram d’aigua”.
Fem una prova, quantes calories té una poma? O una pizza? O una cullerada d’oli d’oliva? (Més endavant trobaràs les calories de cada aliment). Per començar, o no en tenim ni idea o tenim una idea aproximada més o menys certa de les que tenen cada aliment i acabarem calculant menys calories de les que consumim. I a més a més, no som conscients del que mengem. Quantes vegades t’has menjat una bossa sencera de patates quan mires una pel·lícula o parlant amb algú i de sobte te n’adones que s’ha acabat la bossa? Com pot ser que s’hagi acabat tant ràpid si fa un moment n’hi havia mitja??? Doncs això aplica-ho a tot el teu dia: un caramel per aquí, uns fruits secs a mig matí, la salsa del dinar, el sucre que afegeixen al teu plat al restaurant perquè sigui més gustós...

En tots els plats, no només has de comptar que estàs menjant una amanida i estàs menjant X calories... També has de tenir en compte el tipus d’amanida que és. No serà el mateix menjar enciam amb tomàquet que una amanida cèsar amb pollastre, formatge, salsa cèsar... I tampoc serà el mateix l’amanida que et fas tu a casa que l’amanida que menjaràs al restaurant perquè ells no miren les calories que menges, miren que sigui gustós i t’agradi, així que si hi han de posar ceba caramel·litzada, formatge curat o una vinagreta de mel, ho faran. I aquestes són les calories ocultes que no tens en compte quan menges un plat i hi són. Com per exemple, la cullerada d’oli que utilitzes a cada plat o àpat. I per cert, les calories d’una poma són 52, d’una pizza: 266 i d’una cullerada d’oli d’oliva: 119. (Saps que des de google pots calcular les calories del que menges simplement fent una cerca al seu buscador “calories” i el producte que busquis?)

Equivocar-se calculant calories no és un problema per se, ni tan sols calcular calories. Però si penses que estàs fent dieta, que estàs menjant bé i tot i així no t’aprimes, potser és perquè si a cada àpat t’estàs equivocant de 200 calories... què passarà al final del dia? I al final de la setmana?? Estem parlant de mooooltes més calories ingerides que no tenim en compte.

A tot això li hem d’afegir la facilitat que tenim per ingerir aliments. Milers d’anys enrere havíem d’esforçar-nos per caçar aliment i el nostre cos havia d’acumular tant aliment com pogués per quan arribés l’hivern i escassegés.. L’objectiu del nostre cos és acumular tant com pugui. Ell vol engreixar-se i nosaltres ens volem aprimar. I ara tenim accés a molts aliments i molt més calòrics. Una poma té 60 cal i un dònut 220 i a més ens costaria tan poc menjar-ne 2 perquè són tan dolços i ens venen ganes de menjar-ne més i més i més... i si a més hi afegim:
  • La mida: si mengem un aliment petit pensem que tindrà menys calories. 4 fruits secs poden tenir més calories que un snack de xocolata.
  • La palatabilitat: els aliments processats tenen la combinació de sucre, greix i sal adequada per activar el nostre punt de felicitat i que s’activi la resposta de recompensa, és a dir, ens comencen a produir benestar i satisfacció i en voldrem més per seguir-nos sentint bé.
  • L’efecte “halo” del menjar saludable: com que són productes sans pensem que tenen menys calories i en podem menjar més i acabem consumint les mateixes calories o més. Per exemple, en comptes de posar 1 cullerada d’oli, posant-ne dues, i al final del mes són moltíssimes cullerades i calories més. Com en un suc de fruita que prendrem moltes més calories que si mengem 1 sola fruita.
  • Productes dietètics o baixos en grassa: com que posa “dietètic” ja pensem que no engreixa i en menjarem més i possiblement, només té 50 calories menys que un producte normal.
  • Les porcions més grans ens fan menjar més: si tens un plat petit veuràs que està més ple que si poses la mateixa quantitat a un plat més gros. És un efecte òptic.
  • No recordem el que mengem: mengem sense fixar-nos el que mengem, ho fem de pressa i de qualsevol manera i no recordem el que hem menjat al final del dia. A vegades, tenim sensació que tenim gana i mengem quan el que ens demana el cos és que bevem. Això fa que acabem menjant més del compte, més del que necessitem.
  • Ens fa vergonya admetre el que mengem: a vegades és millor no calcular-ho o no apuntar-ho per no veure tot el que podem arribar a menjar. La pressió social no ajuda per sincerar-nos amb nosaltres mateixos i davant dels altres (per exemple, davant d’un nutricionista).

I tot i això, la única eina que posem en pràctica és “matar-nos de gana” o dit d’una altra manera, reduir la ingesta de calories durant un període de temps per aprimar-nos. I què passa? Que el cos fa el contrari, enlloc de cremar greix, deixa de fer-ho i comences a guanyar pes. Si que és cert que quan redueixes el número de calories ingerides comences a aprimar-te però el cos es posa en estat d’alerta “ei! Que em fan passar gana! Compte que no passarem l’hivern!” i comença a acumular greix fins que passin les “vacas flacas”. I a més, passa una altra cosa. Des del moment que comences a aprimar-te, el teu cos es va fent més petit i això vol dir que el teu cos necessita menys energia per funcionar. No et costarà tant moure un braç o una cama perquè pesaran menys, per exemple. Així que has de reduir més la ingesta de calories, no per aprimar-te més, sinó perquè el teu cos no en necessita tantes i si li segueixes donant les mateixes calories, t’engreixaràs. Però recorda aquest article on t’explico els motius pels quals les dietes no funcionen i que el teu cos vol acumular greix, ell no et vol prim, vol que acumulis.

A més a més, malauradament, la diferència entre persones de la mateixa alçada i pes, edat i del mateix sexe, només varia en un 10-15% el metabolisme basal. La resta és degut a l’alimentació, l’exercici físic i l’activitat en general. I pel que fa entre homes i dones, depèn de les diferències fisiològiques de cada sexe ja que els homes tenen més múscul i menys grassa que les dones. A part d’això, el sexe no afecta massa en el metabolisme ni en que sigui més lent o més ràpid. Així que tampoc ho podem fer servir com a excusa.

En fi, que hi ha molts aspectes que no tenim en compte quan diem la típica frase de “és que jo ja vigilo el que menjo però no hi ha manera d’aprimar-me”... Cada cop que estiguis a punt de dir-ho, omple una taula apuntant tot el que menges al llarg del dia i calcula la quantitat de calories que arribes a menjar. Segur que et sorprens.

No es tracta de fer dieta, sinó de fer un canvi d’hàbits i del teu estil de vida. Estàs disposat?
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars