Viure en la incertesa

Des dels inicis de la humanitat, sempre hem intentat controlar el que passa i buscar-hi una explicació. Ho hem fet a través de supersticions, de religions, de creences populars,... Com per exemple, creure que els Déus estaven enfadats quan hi havia tempestes catastròfiques o fer el ball de la pluja o algun sacrifici com a ofrena per fer ploure.

L’objectiu en tots els casos és comprendre la incertesa, saber que el que no podem controlar o el que no sabem que passarà ens serà favorable. Per a això també tenen tant d’èxit els tarotistes i els endevins del futur. Ens agrada saber què passarà al futur per tenir el control.

Però encara que vulguem tenir aquest control (o aquesta sensació de control), la realitat és que no la tenim ni la tindrem. De les poques certeses que tenim a la vida és que un dia o altre ens morirem (i tampoc sabrem quan). La resta.... ni idea. Encara que intentem tenir una carrera professional amb certa estabilitat, casar-nos amb la nostra parella, etc... no tenim res del cert. Ni tindrem una feina assegurada de per vida ni tindrem parella per sempre. Hi ha molts factors que no depenen de nosaltres, ni dels altres, sinó de les circumstàncies de la vida, de múltiples factors socials i econòmics, de la sort, d’estar al lloc adequat en el moment adequat...

Nosaltres només tenim el control del que depèn exclusivament de nosaltres. Per a tota la resta, és una incertesa. Per molt que vulguem controlar les coses, que creiem que ho tenim tot controlat i ens sentim segurs, qualsevol imprevist ens descobrirà que és una falsa sensació de control perquè, en realitat ni el tenim ni l’hem tingut. Per això, el millor que podem fer és aprendre a viure amb la incertesa.

La incertesa és un sentiment en el que et trobes quan no saps què passarà i tens por del que pot arribar a passar. Sol estar associat amb la preocupació que apareix quan intentem tenir el control. Pensar en el que pot passar ens dóna la sensació que ens permetrà controlar el futur i anticipar-nos-hi.

Però donar mil voltes a les coses que encara no han passat, tenir por al que pot passar, preocupar-se, resistir-se al canvi o tenir poca capacitat de frustració, no farà que tinguem més control. Simplement ens farà la vida més difícil.

Llavors, com podem conviure amb aquesta incertesa? Com la podem superar? Doncs canviant la nostra manera de pensar i actuar.

Les preocupacions només són pensaments. Tu pots controlar el que penses, però t’hi has d’esforçar. Procura tenir un diàleg intern que debati les teves preocupacions:
  • Són racionals?
  • Són lògiques i tenen sentit comú?
  • Pots estar completament segur d’alguna cosa? D’això també?
  • Quines probabilitats hi ha que tot el que penses que pot passar acabi passant realment? Si és així, hi podries viure?

Aprendre a viure amb la incertesa és acceptar que no sabràs quan ni com es solucionarà el teu problema o com serà la teva vida d’aquí un temps. No pots controlar el que et passa a la vida però si pots controlar com afrontar-ho, com conviure-hi. I sempre, a través de la teva actitud.

Acceptar la incertesa vol dir confiar, confiar en les teves possibilitats per sortir-te’n del que sigui que et depara la vida, confiar en que en podràs treure algun aspecte positiu... Moltes vegades d’una desgràcia, d’una ruptura, d’una separació, d’un acomiadament, apareix una altre situació molt millor que la que tenies i la teva vida millora.

Si apareix la incertesa, primer de tot, intenta acceptar-la. No ho pots controlar, d’acord. Doncs aprenem a viure-hi. No saps què passarà però pots aprendre les habilitats necessàries per afrontar el que et depari, pots demanar ajudar, pots aprofitar per fer un canvi, allò que sempre havies volgut fer o fer un descans. A vegades, prendre distància i reflexionar t’ajuda a prendre millors decisions. Avalua el que si pots fer i del que tinguis control, intenta canviar el que puguis canviar. De la resta, simplement ho acceptes. Ara mateix, és el que hi ha.

Lluitar pel que no pots canviar és una pèrdua d’energia.
L’únic control que necessites és el dels teus pensaments i les teves pors. Confia i deixa fluir. La vida, els nostres objectius són com un riu. Si des de dalt d’una muntanya, com un riu, vols baixar fins al mar, si vas en línia recta, potser et trobaràs amb pedres que t’hauràs d’esforçar molt per poder-les perforar o per cavar túnels. A vegades és més senzill deixar-se portar i canviar de ruta, sense perdre el teu objectiu, buscant alternatives per seguir el teu camí. Potser no podràs anar recte per on volies anar perquè hi ha una roca però si la rodeges, després trobes un desnivell que t’ajudarà a baixar més ràpidament cap al riu.

A vegades, encara que les coses no siguin exactament com vols, no significa que siguin pitjors. A vegades passen coses que no t’agraden però te’n porten a algunes de millors. Aprofita les oportunitats que la vida et depara sense perdre de vista el teu objectiu. Potser no és el camí que esperaves però et porta allà on vols anar. Simplement, estigues atent i obert a les situacions que poden aparèixer, confia en tu mateix i deixa fluir la vida com el riu, com fa la natura.

La vida està plena d’incerteses i imprevistos. Si aprenem a conviure-hi, ens serà més fàcil que preocupar-nos cada vegada que perdem el control.

El passat ja ha passat, el futur no ha arribat però pots influir-hi a través del que fas en el present, encara que no tinguis la certesa del que passarà. Intenta viure el present, vivint-lo plenament sense preocupacions, deixant que la vida sigui el més agradable possible i adapta’t i deixa fluir.
Butlletí

* Imatge extreta de google.cat

Comentaris

Entrades populars